JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

More documents

Recommendations

Info

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 anys de la Primera Guerra Mundial. “(...) Si de cas, la impressió (relativament documentada, d’altra banda) que a Catalunya, i en especial a Barcelona, els sous reals semblen haver quedat força estables fins al 1914, amb una certa tendència a la baixa; el 1914-1920 l’augment, important, dels salaris nominals fou inferior a l’increment dels preus de productes de primera necessitat, encara que segurament el descens del salari real no assolí les causades proporcions que indiquen los fonts oficials (com a mínim a la ciutat de Barcelona). (...) I és que potser la lluita sindical d’aquells anys a Catalunya no fou tan inútil laboralment com a voltes hom volgué creure, i certament el creixement de la CNT tingué molt a veure amb una eficaç defensa del poder adquisitiu dels treballadors” 16 Si hem de tenir en compte aquestes consideracions, també cal dir que aquesta necessitat de donar resposta a la minva del salari real va ser una de les causes de la convocatòria de vaga general per part de la CNT i la UGT el desembre de 1916 pel fort increment dels preus de les subsistències. Val a dir que va tenir un ressò força important tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol. Quant a la dinàmica de mobilització obrera general, i que en molts de casos es concretava en vagues parcials, vagues al sector, gremi i/o ofici o en alguns casos vagues generals, tenim alguns estudis que ens indiquen que es va trencant una inèrcia negativa en la qual la classe obrera acostumava a “perdre” les batalles sindicals plantejades a la Patronal i que durant aquesta fase canvia la dinàmica per resultats força més satisfactoris i, fins i tot, en alguns casos alliçonadors. 17 La motivació de les vagues seguint aquest estudi ens indica que la major part estaven basades en l’augment salarial, seguides de vagues per la readmissió de treballadors acomiadats i, finalment, vagues que cercaven la reducció de la jornada de treballs a les vuit hores. Altres motivacions es referien a la millora de les condicions de treball i també a vagues que tenien un to de solidaritat general davant de situacions pròpies de la ciutat, gremi o dinàmica política general.El quadre de la pàgina següent que analitza la ciutat de Barcelona ens farà més aclaridora la situació i anàlisi que estem intentant descriure. L’historiador Josep Lluís Martín Ramos en el llibre Anàlisi del moviment vaguístic a Barcelona (1914-1923), ens indica el següent: “(...) La informació que tenim de 1917-1920 ens dóna un augment notable del nombre de vagues guanyades (47) i resoltes per transacció (62) davant de les perdudes (50). Això va significar una inversió de la tendència existent abans del 1914, quant el percentatge de derrotes era de més del cinquanta per cent. No hi ha res que ens porti a pensar que una més gran informació sobre el desenllaç de les vagues d’aquests anys hauria d’alterar aquesta imatge; al contrari, es pot fins i tot pensar que podria redundar en un increment del percentatge de vagues guanyades o solucionades per transacció. Si ens atenim de manera estricta a les dades que coneixem, es registren, en el total del període, 97 victòries – un 100
1914 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921 1922 1923 Moviment de vagues referit a l’any en què es declaren* 49 469.910 36 191.125 52 2.096.920 56 2.341.380 84 1.197.085 71 170 6.866.090 27 141.950 82 192.650 63 1.214.480 *incloses les de caràcter general Font: Josep Lluís Martín Ramos 24,8%- i 119 resolucions per transacció – 30,5%-; les derrotes significaren menys de la meitat, el 44,6%. La xifra de derrotes va arriba al nivell més baix els anys 1917-1918, amb la consolidació de l’ascens del moviment vaguístic, que aconseguí el sostre màxim els dos anys següents. “ 18 Aquesta dinàmica positiva i guanyadora per a la classe obrera que estava al voltant del sindicalisme cada cop mes massiu que s’agrupava entorn de la CNT a Catalunya, en un període que va de 1914 fins a 1920, serà aviat contrarestada amb mesures repressives per part de la classe patronal i els governs de “torn”, i va acabar finalment amb la dictadura de Primo de Rivera el 1923 i la il·legalització de la CNT. La força i unió que va desenvolupar la CNT va tenir com exemple paradigmàtic la vaga de la Canadenca el febrer de 1919 que va suposar una mobilització de gran importància, ja no sols de la classe obrera barcelonina, sinó de la classe obrera catalana en general, per les repercussions generals que va tenir. L’expressió d’aquesta mobilització sindical massiva va fer saltar les alarmes i pors per part de les classes dominants del sistema polític, militar i econòmic de la Restauració. “ (...) A part d’haver-hi un problema laboral concret, en realitat es va debatre el ple reconeixement dels sindicats per part de les empreses i la concepció per part del govern d’una autèntica llibertat de moviments. Els vaguistes demanaven com a preàmbul l’alliberament dels dirigents sindicalistes, també, sense proposar-s’ho van aconseguir que les classes dirigents reconeguessin a la CNT el poder i la influència socials. Aquesta vaga no pot explicar-se com un conflicte laboral semblant a molts altres, sinó que va adquirir unes proporcions que fins aleshores no havia tingut cap altre moviment reivindicatiu. 101 ENFORTIMENT DEL SINDICALISME I AGITACIÓ... 6.350.000
Page 1 and 2:
Jordi Albaladejo / Joan Zambrana IN
Page 3:
Jordi Albaladejo Joan Zambrana JOAN
Page 6 and 7:
II PART (1915-1920) LA CREACIÓ DE
Page 8 and 9:
JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 cl
Page 10 and 11:
JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 No
Page 12:
JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 ag
Page 17 and 18:
MARC HISTÒRIC L’arribada del fer
Page 19 and 20:
La nova ciutat emergent Badalona co
Page 21 and 22:
La política local La vila polític
Page 23 and 24:
L’àmbit associatiu i la premsa l
Page 27 and 28:
CARACTERITZACIÓ DEL MÓN OBRER L
Page 29 and 30:
El cooperativisme gaudia d’una fo
Page 31 and 32:
A l’entorn de la vaga general de
Page 33 and 34:
La conflictivitat laboral durant el
Page 35 and 36:
En aquest context local, la Societa
Page 37 and 38:
impulsar segons La Lucha el dia 17
Page 39 and 40:
tras expulsará a latigazos los mer
Page 41 and 42:
A l’entorn del sindicalisme catò
Page 45 and 46:
LA FORMACIÓ DE “SOLIDARIDAD OBRE
Page 47 and 48:
El Congrés Provincial de “SSooll
Page 49 and 50:
La implantació de “SSoolliiddaar
Page 51 and 52:
Establint-se un lligam amb aquest a
Page 53 and 54:
Joan Peiró en la ciutat, i posteri
Page 57 and 58:
LA FORMACIÓ DE LA CNT Elements que
Page 59 and 60:
Solidaritat Obrera no va ser gens f
Page 61:
Tanmateix, no podem fer unes valora
Page 64 and 65: aprenents, ens el dóna Simó Piera
Page 66 and 67: JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 ma
Page 68 and 69: JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 La
Page 71 and 72: NOTES DE LA PRIMERA PART 1 Montserr
Page 73 and 74: 42 Lux (30/05/1907): “A los traba
Page 76 and 77: Joan Peiró amb els seus companys d
Page 78 and 79: Primera constancia escrita de la im
Page 80 and 81: Segell de Solidaridad Obrera de Bad
Page 82 and 83: Convocatoria de míting pel Primer
Page 84 and 85: Convocatòria de míting pacifísta
Page 86 and 87: Les dues capçaleres de l’òrgan
Page 88 and 89: La Colmena Obrera. Número 73. (07-
Page 91: II PART JOAN PEIRÓ A BADALONA 1915
Page 94 and 95: JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 A
Page 96 and 97: JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 In
Page 98 and 99: JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 In
Page 100 and 101: JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 En
Page 102 and 103: JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 Ve
Page 104 and 105: JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 (.
Page 106 and 107: JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
Page 108 and 109: JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 De
Page 111 and 112: ENFORTIMENT DEL SINDICALISME I AGIT
Page 113: tem els elements més caracteritzad
Page 117 and 118: quantificar pel nombre de vagues i
Page 119 and 120: Al començament d’octubre hi va h
Page 121 and 122: Els obrers vidriers tornen a organi
Page 123 and 124: (...) Els avalots i els assalts con
Page 125 and 126: Les seves reivindicacions són l’
Page 127 and 128: que iniciaran una vaga de braços c
Page 129 and 130: de las fábricas, talleres, etc.; n
Page 131 and 132: Davant d’aquesta situació molts
Page 133: 119 ENFORTIMENT DEL SINDICALISME I
Page 136 and 137: JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 Se
Page 138 and 139: JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 Aq
Page 140 and 141: JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 Ay
Page 142 and 143: JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920 de
Page 145 and 146: EL PRIMER CONGRÉS DE LA FEDERACIÓ
Page 147 and 148: amb un anunci de “possible” Con
Page 149 and 150: Estratègia sindical i vessant ideo
Page 151 and 152: L’Escola Racionalista estaria for
Page 153 and 154: Fent una ullada del diari Solidarid
Page 155 and 156: Així mateix la vella idea que Joan
Page 157 and 158: Aquesta conjuntura de sindicalitzac
Page 159 and 160: LA CONSOLIDACIÓ DE JOAN PEIRÓ COM
Page 161 and 162: Aquest esforç constant li servirà
Page 163 and 164: lla que rodea al que cobro las 75.0
Page 165 and 166:
los militantes, porque nadie quiere
Page 167 and 168:
quistar algunas mejoras de orden mo
Page 169 and 170:
implantar su reinado (...) (...) Po
Page 171 and 172:
L’altre acte congresual important
Page 173 and 174:
NOTES A LA SEGONA PART 1 Joan B. Cu
Page 175 and 176:
ANNEX ARTICLES DE JOAN PEIRÓ (1905
Page 177 and 178:
JR 27/12/1913, núm. 203: Secció:
Page 179 and 180:
gremi en especial amb les cases de
Page 181 and 182:
31 (15-8-1917). Por la dignidad ofe
Page 183 and 184:
ha rebut es deuen a l´oposició de
Page 185 and 186:
53 (24-11-1917). Apostilla a una co
Page 187 and 188:
guesia; Ecuánimes y energicos; La
Page 189 and 190:
FONTS BIBLIOGRÀFIQUES ARXIUS Arxiu
Page 191 and 192:
Carrer dels Arbres, 2, Badalona, 19
Page 193 and 194:
PESTAÑA, Angel: Trayectoria sindic
Page 195 and 196:
Revista Carrer dels Arbres, 15. Bad
Page 197 and 198:
183 CARACTERITZACIÓ DEL MÓN OBRER
show all

JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?