JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
Inici de la Federació Local de Societats Obreres a Badalona
La creació legal de la Federació Local de Societats Obreres de Badalona, la podem
datar pels vols de juny de 1915, segons els estatuts de constitució que hem pogut
consultar del Registre del Govern Civil de Barcelona. 3
L’escrit anava signat per Joan Peiró “mayor de edad, en el uso de todos sus derechos,
habitante en la calle de General Weiler, nº 211 , piso primero y en el nombre de todas las
Sociedades Obreras de Badalona que desean fundar una Federación...” en tant que representant
en aquest escrit de la Comissió Organitzadora.
El mateix escrit tenia inicialment la data de 9 de maig, si bé hi ha un afegit de dos
articles posteriors amb data posterior de 3 de juny. Finalment, el Registre del
Govern Civil li dóna la data d’entrada el dia 7 de juny de 1915.
En la constitució de la Federació Local creiem que hi van participar les diverses
societats obreres de la ciutat que estaven al voltant del manifestos signats mesos
abans, si bé no tenim una constància escrita i objectiva d’aquest fet.
Quant a la tasca i el rol que va tenir Joan Peiró en aquest procés, Pere Gabriel en el
seu llibre dedicat als seus escrits 4
li dóna un paper de força importància en la creació
d’aquest organisme obrer, així mateix com en la nova empenta que va protagonitzar
la Federación Nacional de Obreros del Vidrio, de la qual Badalona durant
un temps serà la seva seu i lloc d’importants lluites del obrers vidriers, sobretot pel
que fa referència a l’empresa Costa Florit y Cia, lloc on treballava Joan Peiró.
“ D’altra banda, cal tenir en compte que Peiró havia aconseguit el 1915, a partir de la
societat de vidriers de Badalona, l’agrupació de tots els sindicats badalonins en una federació
local i així mateix del seu òrgan de premsa La Colmena Obrera” 5
El paper que hi té tant Joan Peiró com la Societat de Vidriers de Badalona el
podem intuir pel seu protagonisme dinamitzador de lluites i defensor de la classe
obrera badalonina, així com a la tasca propagandística que va exercir dins el
periòdic La Colmena Obrera. També és de destacar que va ser el primer secretari
general de la Federació Obrera fins a l’agost de 1916.
Pel que fa a les bases i les idees-força d’agrupació d’aquest obrerisme badaloní
que del temps de Solidaridad Obrera (1908) no havia tornat a estar tan àmpliament
unit, creiem que fóra important citar textualment una part del seu articulat
per conèixer quins són els punts inicials de convergència.
Els estatuts de la Federació Local aprovats el juny de 1915 estaven dividits formalment
en tres capítols, cada un dels quals constava de diversos articles.
El primer capítol tenia com a base del seu text “l’objecte de la Federació”. El
mateix capítol constava de cinc articles (de l’1 al 5), que posteriorment assenyalarem,
i és sens dubte el que té un contingut ideològic més precís.
82