JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

estatal (CNT i UGT) tenien unes estructures poc consolidades i poca capacitat d’afiliació,
associació i influència i que moltes societats obreres estaven coordinades
amb més pes per les federacions d’ofici o de ram, que nos pas pels sindicats
esmentats.
Entendre aquesta situació de les organitzacions obreres és força important per no
caure en simplificacions d’anàlisi o “apriorismes” ideològics posteriors. De fet, el
desenvolupament d’una sindicalització massiva entorn sobretot de la CNT i en
menor mesura de la UGT començaria a ser efectiva cap al 1918 i ja sí que serien les
sindicals de referència en l’àmbit de l’Estat espanyol fins a la fi de la Guerra Civil.
Evolució de la Federació Local
Les primeres decisions que va prendre la FL de SO de Badalona pel que fa a les
seves estratègies de reivindicació podem dir que van ser dubtoses i, en alguns
casos, contradictòries, en relació amb la dinàmica que posteriorment va seguir la
mateixa Federació Local, de caire més marcadament reivindicatiu. 6
En concret, l’agost de 1915 i amb un entorn local en el qual l’Ajuntament de
Badalona estava governat pels diversos partits republicans, aquests van intentar
que determinades propostes i dinàmiques socials interclassistes que havien proposat
en la seva campanya electoral municipal fossin recolzades per la FL de SO i
per les Hermandades Obreras de Badalona, així també com per les federacions
patronals de la ciutat.
Ens estem referint a l’intent de posar en marxa per part de l’Ajuntament un nou
arbitri de motors i generadors que es volia aconseguir per introduir posteriorment
una borsa de treball i unes assegurances de vellesa i invalidesa per a la població
obrera.
Aquest arbitri ja funcionava a altres poblacions industrials, com era el cas de
Barcelona, Sabadell i Terrassa, però no tenia la vinculació d’ajut a la població obrera
que l’Ajuntament de Badalona li volia donar.
Veient la negativa que per part del Gremi de Fabricants hi havia a la imposició d’aquest
nou impost, es va cridar la FL de SO i a les Hermandades Obreras perquè
fessin pressió en l’entorn ciutadà.
La FL de SO va acceptar entrar en aquesta campanya a favor d’aquest arbitri,
segons informa Joan Peiró en dos articles publicats a La Colmena Obrera, per dues
motivacions.
85
LA CREACIÓ DE LA FEDERACIÓ LOCAL DE SOCIETATS...