JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

implantar su reinado (...)
(...) Porque, en realidad, si ésta no muestra predilección por transformar la sociedad hasta
convertirla en una colectividad libre e igualitaria; si no exalta su espiritu el regimén de
explotación burguesa a que esta someida y no esta predispuesta a luchar al lado del hombre,
es porque siente apatia hacia una lucha que solo tendría la virtud de librarla del yugo
del explotador, pero no de la tirania del hombre, del compañero de la vida. Nuestra tirania
en el seno de la familia, es el factor que mueve a la mujer a no reconocernos el derecho de
rebelarnos contra la explotación y el privilegio del capitalismo.(...)
(...) No solamente hemos de organizar a la mujer para hacerla fuerte ante el patrono, -pues
ello es muy secundario y no la redime- sino que nuestros esfuerzos deben encaminarse a
arrebatarla de la tutela burguesa y restituirla al hogar por un sin fin de razones (...).
Bona part dels articles que Joan Peiró escriurà a La Colmena Obrera, aquest any,
estaran dedicats a la polèmica sobre l’arbitri de motors i generadors i a la defensa
de la actitud de la FL de SO de Badalona. La crítica va dirigida contra
l’Ajuntament, però també contra el setmanari local del republicanisme radical
Juventud Rebelde, que vol treure’n profit d’aquesta polèmica.
A la seva vegada, com ja hem comentat anteriorment, es produeix una crisi dins
La Colmena Obrera per les crítiques que José Arbos fa a Joan Peiró, arran de la seva
actitud ferma en contra dels republicans radicals, per qüestions locals i d’àmbit
general, que provocarà la dimissió de José Arbos com a director de La Colmena
Obrera.
Altres articles a destacar fan referència tant a la situació de crisis política i social
que es va produir l’agost del 1917, com a la necessitat de enfortir el pacte sindical
entre la CNT i la UGT. (El regimén está en quiebra. De la comedia nacional: va cumpliendose
la sentencia Salisbury)
Segueix la polèmica a l’entorn de l’arbitri i les actuacions que es van donar l’agost
del 1915, si bé aquest cop està relacionada amb les afirmacions que fa l’ex alcalde
de Badalona, Josep Casas Costa, criticant l’actuació de la FL de SO de Badalona.
Apareix un nou front de divisió sindical, entorn de l’actuació de Josep Garriga
(antic Secretari General de la FL de SO de Badalona) i obrer vidrier de la societat
obrera “Auxiliar de Cristaleros” que s’enfronta a Joan Peiró i a la resta de la
Federació, arribant-se a situacions de forta tibantor i agressivitat.(Carta abierta: a
los listos amarillos de la fabrical del Cristal; Un futuro martir, que se rie de los delatores).
Posteriorment d’aquest grup disident i ja al any 1920 sorgirà la base que estarà al
voltant del Sindicats Lliures i del pistolerisme pagat per la patronal badalonina a
la nostra ciutat.
155
LA CONSOLIDACIÓ DE JOAN PEIRÓ COM A...
1917
1918