Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>JOAN</strong> <strong>PEIRÓ</strong> A <strong>BADALONA</strong> 1905-1920<br />
són elements que permeten pensar en l’afinitat de l’Art Fabril amb els plantejaments<br />
socialistes, i l’existència d’una antagonisme entre ambdues associacions.<br />
Un altre conflicte laboral destacat va aparèixer a El Eco de Badalona el 18 d’abril de<br />
1903, informant-se que els paletes portaven varis mesos en vaga, i després d’una<br />
reunió l’anterior dimecres dia 15 d’uns 400 vaguistes al vespre a la platja, s’havien<br />
organitzat en piquets per impedir el treball dels esquirols el dia següent.<br />
L’endemà, prosseguia la notícia, van produir-se alguns incidents que van forçar la<br />
mediació de l’Ajuntament, arribant-se finalment a un acord. 20<br />
Aquest episodi d’actualitat a la ciutat i la necessitat de coordinació entre les societats<br />
obreres van ser qüestions tractades en un míting electoral d’Unió Republicana<br />
al Teatre Zorrilla el dia 24 d’abril. Abans de la hora d’inici va organitzar-se per part<br />
d’obrers de la fàbrica del Cristall, una manifestació acompanyant els dirigents<br />
Alejandro Lerroux i Lladó i Vallès, des de l’estació del tren on havien arribat procedents<br />
de Barcelona al teatre on es celebrava l’acte. Al míting en qüestió va participar-hi<br />
entre altres oradors el president de la Societat de Corders, Josep Pi; i l’eloqüent<br />
Alejandro Lerroux que, segons la crònica de La República, va instar als<br />
obrers a associar-se i fer valer el poder de la vaga a fi de transformar la societat. 21<br />
La Festa del Primer de Maig va desenvolupar-se un any més en perfecte ordre<br />
amb una aturada complerta de les indústries: les famílies obreres van passar el dia<br />
al camp i en tornar a la ciutat va tenir lloc una manifestació encapçalada per una<br />
bandera encarnada amb el lema “Viva el 1º de Mayo”. Al vespre en el local del<br />
conegut federal Casimir Batlle, “can Miru”, situat al carrer de la Indústria, va<br />
improvisar-se un ball de tarda i nit. 22<br />
Dies més tard, en el mateix local, va convocar-se<br />
un míting socialista presidit per Jaume Cuixart, i amb els oradors Casas i<br />
Ferrer de Barcelona, que no van comptar però amb gaire concurrència. 23<br />
D’altra banda, tampoc la teorització doctrinal era una qüestió molt arrelada en la<br />
premsa obrera local, destacant-se només un parell d’articles signats per Pau<br />
Anglada, dins de la secció “Tribuna Libre” de La República el mes de juny de 1903:<br />
“Las huelgas” i “El Capital y el Trabajo”. Uns articles on Anglada reflexionava sobre<br />
la necessitat de solidaritat entre els obrers perquè a més de les reivindicacions<br />
sobre la jornada i la remuneració, calia reivindicar la moral del treball, una qüestió<br />
que només s’aconseguiria per mitjà de la revolució social. En la mateixa línia<br />
teòrica d’aquests articles, van aparèixer uns altres quatre dins la “Tribuna Libre”<br />
del setmanari signats per “un socialista” els mesos de juliol i agost. Aquests articles<br />
portaven per títol “Las organizaciones de resistencia”; i aprofundien en l’internacionalisme<br />
del moviment obrer i la necessitat que veia l’autor de superar la organització<br />
societària del moment perquè només s’aconseguien millores parcials, advocant<br />
per adjuntar les vagues amb l’acció política a fi d’aconseguir lleis d’aplicació<br />
general que limitessin la jornada i fixessin un salari digne. D’altra banda, l’autor<br />
defensava que calia una acció federada obrera amb objectius pragmàtics, organitzant<br />
només els obrers una vaga “cuando haya posibilidades de vencer no cuando solo<br />
tengan razón sus peticiones”. 24<br />
32
Change language