Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800

jecte d’exposició en la qual hom intentés exhibir tots
els mapes d’un territori publicats més enllà del 1800.
En canvi, si hom se cenyeix al publicat abans d’aqueixa
data de 1800, encara és possible de fer-ho
amb força garanties de fiabilitat.
Hem de comentar altres arguments entorn del
tall cronològic adoptat i que afecten l’ordre amb què
són presentades les peces. Com que moltes vegades
un mateix mapa –amb més o menys variants– s’anava
publicant al llarg d’uns quants anys, hem trobat
d’interès intentar comptar amb la primera edició
de cada mapa, fet que afortunadament hem aconseguit
en la gran majoria dels casos. La selecció,
seguint aquesta premissa no sempre fàcil de respectar,
ha estat possible gràcies a la generosa aportació
de diversos col·leccionistes privats, sense oblidar,
evidentment, els propis fons de la Cartoteca de
Catalunya de l’Institut Cartogràfic de Catalunya,
de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya i
del Centre Excursionista de Catalunya.
Un volgut i estricte sentit de la rigorositat científica,
d’acord amb els principis pels quals es regeix
la Cartoteca de Catalunya i l’Associació de Bibliòfils
de Barcelona, justifica l’esforç que s’ha fet per localitzar,
sempre que ha estat possible, un exemplar en
les condicions editorials esmentades. La possibilitat
de consultar un nombre abundant d’obres de referència
cartogràfica, que sortosament s’han anat publicat
en els darrers vint-i-cinc anys i fins avui, ens ha
ajudat a establir unes seqüències cronològiques que
amb moltes garanties de fidelitat ens han permès
de poder afirmar quina és la primera edició d’una
peça concreta i, en principi, en quantes ocasions diferents
aquest document veié la llum. Informació,
aquesta darrera, que igualment s’ha recollit i es dóna
en la descripció cartobibliogràfica que acompanya
cadascuna de les làmines del catàleg.
Com també es comentarà més endavant, i excepte
comptades vegades referides als mapes solts o
murals, els exemplars exposats formaren part d’un
atles i, com a conseqüència d’això, compten amb
diverses edicions a causa del nivell de comercia -
lització força acceptable de què gaudien en aquest
període aquests reculls cartogràfics. És per aquest
motiu, que els mapes murals, molt més propensos,
com hem vist, a la fungibilitat, estan en franca minoria
respecte als que formaven part d’un volum re -
lligat.
Com a reflexió final, cal indicar que aquestes
informacions són basades en el nivell de coneixements
actuals referits als mapes que avui en dia són
17
al nostre abast. Tenim, però, notícies fidedignes de
mapes de Catalunya publicats al segle XVI dels quals
no coneixem cap exemplar. D’aquest punt se’n parlarà
a l’inici de l’estudi posterior.
Coordenades geogràfiques.
Criteris adoptats per a seleccionar l’àrea
de Catalunya objecte de la mostra
Des del punt de vista de l’àrea geogràfica, tot i
que en aquest cas pot semblar bastant obvi, sí que
val la pena de puntualitzar que es tracta de mapes
en els quals apareix el territori català complet, amb
l’única excepció d’acceptar els mapes de Catalunya
de després de l’amputació del comtat de Rosselló i
part del de Cerdanya com a conseqüència del tractat
dels Pirineus de l’any 1659. Queden, per tant, exclosos
de la mostra i del catàleg els mapes de Catalunya
parcials i els que en el seu títol consta la denominació
dels territoris veïns: Aragó i València i, menys,
Llenguadoc i Gascunya. No excloem de la mostra,
naturalment, els mapes de Catalunya que inclouen
part dels territoris veïns, als simples efectes de no
deixar orfe d’informació cartogràfica la zona limítrofa
susceptible d’aparèixer en els límits del tall.
Suport físic dels documents exposats
La quasi totalitat de l’obra exposada correspon
a documents impresos sobre paper. Només cal parlar
de dues excepcions que corresponen precisament
al primer mapa del catàleg, per tant, el considerat
com a publicat en data més primerenca. En aquest
cas, el document exhibit es tracta de la fotografia
d’un mapa mural fet a partir d’una planxa de coure
i gravat en sis fulls de 50,3 x 40,8 cm, conservat al
Département des Cartes et Plans de la Bibliothèque
Nationale de France. El fet de poder disposar a l’arxiu
fotogràfic de la Cartoteca de Catalunya de les
sis fotografies corresponents a cadascun dels fulls,
ens ha permès de fer-ne el corresponent muntatge,
amb la qual cosa s’ha obtingut una peça de 100 x 120
cm. Així mateix, del mapa número 56 del catàleg
n’hem exposat una fotografia, pel fet de només haver
pogut disposar d’aquesta opció.
L’acceptació i l’aplicació d’aquesta trilogia ens
porta a la conclusió següent pel que fa a les característiques
exactes dels mapes exhibits:
Mapes impresos coneguts avui en dia
datats entre 1600 i 1800.
L’exemplar exhibit correspon sempre
que és possible a la primera edició.