Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800

Ejército, Centro Geográfico del Ejército, i el Servicio
Histórico Militar, Instituto Histórico y de Cultura
Militar.
• De caràcter militar:
– Servicio Geográfico del Ejército: Cataluña: Mapas
generales. Provincia de Barcelona, siglos XVI al
XIX. Madrid, 1973.
– Catálogo general de la cartoteca del Servicio
Histórico Militar, 2 volums. Madrid, 1981.
• Cartoteques d’arxius, biblioteques, museus i centres
productors de cartografia:
– Catàleg dels fons cartogràfics de l’Institut Muni -
cipal d’Història, volum I: 1986, volum II: 1994.
Barcelona.
– Catálogo de la cartografía histórica de España
del Museo Naval. Madrid, 1990.
– Cartografia de Catalunya. Catàleg general de
la Cartoteca de Catalunya. Barcelona, 1992.
– Cartografía de España en la Biblioteca Nacional.
Madrid, 1994.
– Fondos cartográficos del Instituto Geográfico
Nacional. Siglos XVI-XIX. Madrid, 2000.
Queden exclosos d’aquesta llista els catàlegs de
les exposicions i altre tipus d’obres de referència que
ja s’aniran citant, especialment en les descripcions
cartobibliogràfiques que acompanyen cadascun dels
mapes reproduïts.
Presència del territori de Catalunya
en la cartografia
Catalunya dins del territori peninsular. El mapa
ptolemaic de la península Ibèrica de Berlinghieri
L’exposició ja s’ha precisat que es limita a mapes
del Principat de Catalunya en els quals apareix la
seva imatge sencera (amb la sola excepció de l’exclusió,
a partir del tractat dels Pirineus, de la Catalu -
nya del Nord) i sense ésser compartida amb territoris
limítrofes sencers. Però en aquest text introductori
del catàleg s’ha considerat oportú fer una mirada
enrere respecte a la data de publicació del mapa que
inicia la mostra (1602-1605) i dedicar unes paraules
al de la península Ibèrica en el qual amb moltes
possibilitats se cita per primera vegada el nom de
20
Catalunya dins d’un mapa imprès. Ens estem referint
a un mapa publicat dins d’una de les edicions
de la Geographia de Ptolemeu impresa a Florència
per Niccolò Tedesco l’any 1482. 5 Es tracta d’una versió
italiana versificada del text ptolemaic a càrrec
de Francesco Berlinghieri, humanista florentí (1440-
1500). Mapa que, com els altres que il·lustren les
edicions de l’obra de l’esmentat autor d’origen grec
recuperat en el Renaixement, fou dibuixat abans de
la difusió de la impremta.
Les seves característiques són les següents: porta
el títol: “H GI SA P LA N I A N O V E L L A”, forma
destinada a indicar “HISPANIA NOVELLA”, com a
complement de la làmina anterior dedicada a l’Espanya
vella que és encapçalada pel títol: “TABVLA SECVN-
DA DE EVROPA”. La toponímia del mapa és en italià.
Cobrint el territori que a finals del segle XV
comprenia Catalunya, hi ha creuada en horitzontal
la inscripció: “PRINCIPATO DI CATALONIA”. Una
vuitantena de topònims –totalment italianitzats com
ja s’ha comentat– i una xarxa hidrogràfica bastant
elemental són els elements propis tant del territori
català com de la resta del mapa.
L’obra del gran astrònom i matemàtic grec,
Geographia / Cosmographia, havia estat objecte d’edicions
anteriors i posteriors. Citarem només les que
corresponen a edicions incunables:
– Vicenza, 1475 (no conté mapes).
– Bolonya, 1477.
– Roma, 1478.
– Florència, 1482 (la que és objecte d’aquest comentari).
– Ulm, 1482.
– Roma, 1490.
Però als mapes corresponents de la península
Ibèrica dins d’aquestes altres edicions no hi consta
la referència concreta del topònim referit al Principat
de Catalunya.
Catalunya dins dels mapes parcials
de la península Ibèrica
La presència del territori català compartit amb
els territoris veïns representa el pas immediatament
anterior a la publicació de mapes del Principat individualitzats.
5. BERLINGHIERI, FRANCESCO DI NICOLA: Geographia, 1482. Edició facsímil, 1967, làm.: L II, C VII, T II Eur.