Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800

Del mapa, que científicament cal valorar molt positivament,
només comentarem alguns aspectes concrets
i de manera breu. Col·loca alhora sobre la
seva superfície impresa l’antiga divisió administrativa
de Catalunya en vegueries i la que fou
imposada arran del decret de la Nova Planta, els
corregiments. També hi afegeix la delimitació dels
vuit bisbats de Catalunya. Els aspectes toponímics
són ben resolts i els municipis són diferenciats
en funció de la seva importància en “Villas
grandes, Villas pequenyas, Lugares grandes,
Lugares pequenyos”.
Així, la primera part del projecte d’Aparici de
publicar un mapa de Catalunya actualitzat es
convertí en realitat, però no la segona, que hauria
consistit en la publicació del seu text descriptiu
o memòria. Sortosament, a la secció de reserva
de la Biblioteca de Catalunya, es conserven aquests
textos manuscrits d’Aparici complementaris del
mapa, un de l’any 1708 i un de segon, més ben
elaborat, on no consta cap data, si bé cal situarlo
cap al 1715 (Ms. Arx. 516), que potser l’autor
considerava ja com a quasi definitiu 11 . El geògraf
Salvador Llobet publicà l’edició crítica d’aquests
textos. 12
4. La planta de Catalunya que comentem a continuació
ha estat seleccionada en funció de la seva
temàtica: l’estat dels camins del Principat amb la
finalitat que els exèrcits de Felip V que hi transitaven
ho fessin amb les màximes garanties de
seguretat. El seu autor fou Oleguer de Taverner
i d’Ardena, segon comte de Darnius (1676-1727),
que pogué veure’l publicat a Barcelona l’any anterior
al de la seva mort, per tant, el 1726. Correspon
a la làmina 55 del catàleg.
El comte de Darnius –forma que emprava l’autor
per signar– classificà els camins en tres grups: els
camins on podien transitar els carros de combat,
els carruatges o qualsevol altre vehicle de rodes,
els que només eren aptes per a animals de càrrega
i els que estaven en tan mal estat que s’havien
de considerar com a intransitables per a dur a
terme qualsevol maniobra militar. Uns signes grà-
23
fics diferents per a cada cas, ajuden a distingirlos
a simple vista sobre el mapa.
Talment com en el cas del mapa d’Aparici, s’han
conservats uns textos que a parer de l’autor havien
d’acompanyar el mapa i que foren acabats també
el 1726. Tampoc no fou possible aconseguir la publicació
d’aquesta interessant memòria feta a partir
del contingut del mapa.
Es tracta de tres exemplars manuscrits titulats
–amb molt poques variacions de puntuació i vocabulari–
“Guia de los caminos mas principales del
Principado de Cataluña, asi carreteros mas quebrados
por los quales pueden transitar ejercito,
artilleria, carruajes y destacamentos hechos por
el coronel conde de Darnius”, obra d’altres tantes
mans diferents, i amb un text quasi únic per a les
tres versions. Dos d’ells porten un mapa manuscrit
plegat, molt semblant al que es publicà, sense,
però, cap dels molts elements de decoració clarament
barroca que apareixen en la versió impresa.
El títol del mapa és “Mapa del Principado de
Cataluña con la frontera de Francia Aragon y
Valencia...”. Tots dos són relligats amb la mateixa
enquadernació exacta, fet que fa suposar que
provenen d’un mateix fons. El tercer exemplar
(Ms. 10529) no conté el mapa, en canvi inclou al
final del text una “Tabla de los caminos, que contiene
este libro, por orden alfabético”, per tant un
índex, ja que a part els topònims dóna el foli on
apareixen citats. Aquest exemplar, concretament,
prové de la col·lecció del duc d’Osuna. 13
Aquests textos es conserven relligats en forma de
llibres a la Secció de Reserva de la Biblioteca
Nacional d’Espanya a Madrid (1965, 6332=R.205,
10529). A part la descripció i l’estat de conservació
dels diferents itineraris, d’acord amb la intenció
del mapa, el text posa un cert èmfasi en detalls
com ara els llocs d’allotjament per als exèrcits i
les precaucions a prendre cas que es produís algun
incident. En aquest suposat cas, podrien ésser
“socoridos por todas partes”.
5. Com a representació de l’aportació espanyola als
mapes de Catalunya també cal posar un cert èmfa-
11. GALERA I MONEGAL, MONTSERRAT: [“El mapa de Catalunya de Josep Aparici: estudi”], Aparici, Josep. Nueva descripcion geografica
del principado de Cataluña, 1998 [edició facsímil].
12. LLOBET, SALVADOR: “Una descripción geográfica del Principado de Cataluña por José Aparici en el siglo XVIII”, Hispania, 6, 1946,
pàg. 635-669.
13. GALERA I MONEGAL, MONTSERRAT: “Guerra i cartografia a Catalunya. Segles XVII-XX”, La cartografia catalana: Cicle de conferències
sobre història de la cartografia: 10è curs, 2000, pàg. 151-154.