Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800

1605 “...mapes... fetes per tallar y estampar en An -
vers...” i al mot “arreglador” que li atorga Moliné i
Brasés? No ens podem aventurar, sense tenir més
elements de judici, a lligar-lo amb el mapa mural de
sis fulls del qual prové aquesta planta de Catalunya
inclosa dins de l’atles Theatrum Orbis Terrarum. El
més probable, sembla, és que hagués intervingut en
alguna feina concreta d’aquesta versió reduïda. Al
mateix procés de reducció? Quin significat pot tenir
que va “fer” 50 mapes si l’impressió s’envià a fer a
Anvers? No ho sabem. Tot el que podem dir és que,
d’una manera o altra, Granollacs estigué relacionat
amb un mapa de Catalunya que es gravà i s’imprimí
a Anvers, amb un alt percentatge de possibilitats
als tallers de J. B. Vrients.
La paginació d’aquest mapa dins de l’atles de
1602 ens fa pensar que hi fou inclòs quan aquest
exemplar estava ja preparat per a la publicació. El
fet de que la seva col·lació sigui 20* –el mateix succeeix
amb el mapa de Galícia que porta la col·lació
19*– i que el número 20 correspongui a un altre mapa,
el de Cadis, abona plenament aquesta suposició.
Tot plegat, molt d’acord amb la cronologia de les
notícies comentades relatives a l’adquisició per part
de Vrients de les planxes del Theatrum Orbis Terrarum,
als personatges de la dedicatòria i al fet que en aquells
temps els ritmes d’impressió eren lents si els comparem
amb els dels anys posteriors. Com a conseqüència
d’aquestes premisses, era lògic que amb una
certa freqüència s’hagués d’incloure en algun volum
un material que no havia estat previst en la compaginació
inicial. El signe gràfic dels asteriscs solucionava
clarament aquesta situació, la qual quedà
resolta a partir de l’edició del Theatrum Orbis Terrarum
de 1608, en llengua italiana, moment en que la planta
del Principat porta una paginació pròpia.
Aquest mapa veié diverses edicions entre els
anys 1602 i 1612. La següent és una edició llatina de
l’any 1603 publicada al taller-impremta de Vrients a
Anvers. Les dues darreres de l’any 1612, coincidint
amb el de la mort de l’editor flamenc, tornaren a publicar-se
–talment com la primera– a la impremta Plantin,
que en aquell moment ja estava regentada per Jan
34
Moretus, gendre del fundador, el qual des de 1599
dirigia aquesta prestigiosa casa editorial.
Per a una relació detallada de les diferents edicions
del Theatrum Orbis Terrarum en què fou
publicada aquesta planta del Principat cal consultar
la documentació que acompanya la làmina 2
del catàleg.
Si, fins ací, l’edició d’un mateix mapa de Catalunya
en dues versions tipogràfiques ben diferents ha quedat
més o menys aclarida, tot i el nivell d’hipòtesis
en què encara han quedat alguns punts, una nova
notícia, datada el dia 12 d’abril de 1606 i publicada
al Dietari del Antich Consell Barceloní (edició que
iniciaren Frederic Schwartz i Luna i Francesc Carreras
i Candi entre 1892 i 1927 i que es continuà el 1965),
s’afegeix al tema:
“DIMECRES XII” [abril de 1606] “En aquest die los deputats
trameteren als consellers una mappa de Cathalunya
que ara de nou per orde dels dits deputats se es impresa en
Italia y un altre ne han trames al virrey”. 21
El mateix regidor de l’Ajuntament de Barcelona,
Carreras i Candi, reprodueix l’any 1919 aquesta frase
en un article dedicat a la cartografia catalana. 22 I la
comenta en el sentit que es tracta d’un error “del
qual no se n’ha de treure conseqüències negatives”
quan s’afirma que l’esmentat mapa que reberen els
consellers municipals havia estat imprès a Itàlia ja
que segons el seu parer ha de tractar-se del lot de
cinquanta exemplars que la corporació de la Generalitat
de Catalunya adquirí el 6 de juny de l’any anterior
per valor de 150 lliures barceloneses –reproduït més
amunt– i que havia sortit de les premses de Vrients
a Anvers.
Josep Iglésies, en el seu també citat treball sobre
el manuscrit del pare jesuïta Pere Gil, fa menció d’aquesta
frase si bé s’estranya que Carrreras i Candi
no pari atenció a l’expressió “ara de nou”, fet que li
suggereix una al·lusió a una impressió anterior. 23
Un altre punt a comentar per reflexionar sobre
el significat d’aquest curt text escrit pel funcionari
que redactava les actes municipals, ens el proporciona
el fet que Carreras i Candi nega, sense pal·liatius,
que es tractés d’una peça impresa a Itàlia. Probablement
21. Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní, vol. VIII, 1603-1609, pàg. 268.
22. CARRERAS Y CANDI, FRANCESCH: “Cartografia catalana”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, març-juliol 1919,
pàg. 51-74 [pàg. 73].
23. IGLÉSIES, JOSEP: Pere Gil, S. I. Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es
de cosas naturals de Cathaluña. Segons el manuscrit inèdit del Seminari Episcopal de Barcelona, 1949, pàg. 89.