Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800

L’any 1982 es creava l’Institut Cartogràfic de
Catalunya (ICC) amb la missió de dur a terme treballs
tècnics de desenvolupament de la informació
cartogràfica. Dins d’aquesta estructura i ben pocs anys
més tard, el 1985, es creava la Cartoteca de Catalunya
(CTC), que forma part de les unitats administratives
i de difusió de l’ICC. Els objectius de la CTC són el
recull, la conservació, la difusió i la posada a l’abast
del públic dels seus diferents fons cartogràfics. Dins
d’aquesta tasca de difusió es contemplà des del primer
moment ser presents en el món de les exposicions
i de les mostres en les quals els mapes, plànols, vistes
o altre tipus de material relacionat amb la cartografia
hi representin un paper important.
Això es pogué dur a la pràctica ben aviat. Només
un any més tard de la creació de la CTC, per tant el
1986, la britànica International Map Collectors’
Society (IMCOS) decidia celebrar la seva trobada
anual a Barcelona i sol·licitava a l’ICC que, a més
dels actes de caire institucional, visites professionals
i altres esdeveniments, pogués ésser inclosa en
la dita trobada una exposició de caire cartogràfic.
S’optà per un tema monogràfic: els mapes de Catalunya
–en principi impresos, si bé també amb la presència
d’alguna peça manuscrita– publicats entre els segles
XVII i XVIII. Un catàleg amb el títol Cartografia de
Catalunya. Segles XVII-XVIII en deixava testimoni. La
seu fou la Sala d’Exposicions del Col·legi d’Arquitectes
de Catalunya a la plaça Nova de Barcelona. Sota els
dibuixos del fris d’aquest edifici, que havien estat
encarregats a Picasso, es podien contemplar tots els
mapes del Principat que es coneixien en aquell
moment, acompanyats de les seves respectives descripcions
cartobibliogràfiques. La inauguració i el
ressò d’aquesta exposició a la ciutat foren importants.
Val a dir, però, que no era la primera vegada
que s’organitzava una mostra amb aquesta temàtica:
l’any 1919 el regidor de l’Ajuntament de Barcelona,
Francesc Carreras i Candi, n’havia muntada una
altra, també ambiciosa per a l’època, sota el títol
Exposició de mapes de Catalunya. L’emblemàtic local
PRESENTACIÓ
7
del Centre Excursionista de Catalunya fou en aquella
ocasió el marc que l’acollí.
Avui, a l’any 2001, ambdues exposicions ja són
història. I aquell catàleg de 1986 ja s’ha exhaurit.
Fins i tot recentment ha estat inclòs en els catàlegs
d’una de les cases de subhastes més prestigioses de
Barcelona en quant obra de referència important
fora ja dels circuits comercials.
Dins, doncs, d’aquest context i per un altre motiu
no gaire diferent del de l’any 1986, l’ICC va ésser
novament invitat a participar en una altra trobada
internacional. En aquest cas ha estat l’Associació de
Bibliòfils de Barcelona qui va demanar la nostra
col·laboració amb motiu de la celebració a la ciutat
del XXII Congrés Internacional de l’ Association
Internationale de Bibliophilie. I ho féu suggerintnos
la idea de muntar novament una exposició actualitzant
els coneixements que es tenen avui en dia
sobre els mapes de Catalunya publicats entre 1600
i 1800. La proposta fou molt ben acceptada i la
Cartoteca de Catalunya, en qualitat d’unitat responsable
de la difusió científica del material cartogràfic,
ha estat encarregada de la seva organització
i de la publicació d’aquest catàleg que tinc el plaer
de presentar. La Sala d’Exposicions de l’ICC, en el
seu local actual del Parc de Montjuïc, ha estat l’espai
que ha albergat la mostra.
L’ICC vol agrair la col·laboració de les institucions
i de les persones que han fet possible reunir
els 64 mapes que permeten ajustar-se al màxim al
seu títol, Els mapes del territori de Catalunya durant
dos-cent anys, 1600-1800. Atès que es va prendre
com a premissa exhibir sempre que fos possible la
primera edició de cada peça, ha calgut recórrer a la
bona actitud i predisposició d’altri. Els mapes que
ha pogut aportar la CTC que complissin aquesta
característica d’edició prínceps han estat quinze. La
resta, ens han estat gentilment cedits per la Biblioteca
de Catalunya, pel Centre Excursionista de Catalunya,
per la Bibliothèque Nationale de France o bé per
col·leccionistes privats, molts d’ells membres de