Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800

d’aire humit –no d’aigua com sovint es diu– que surt
dels seus orificis nasals, complementen els elements
decoratius del mapa.
La peça que s’exposa no correspon al gravat original
de la Bibliothèque Nationale de France. Per
a aquest cas s’exhibeix una composició fotogràfica
el muntatge de la qual ha estat possible gràcies al
fet que l’arxiu fotogràfic de la Cartoteca de Catalunya
disposa d’una reproducció de cadascuna de les sis
planxes del gravat.
Però d’aquest gran mapa mural del Principat
n’hem pogut fer un seguiment més enllà de la versió
original del flamenc Jan Baptist Vrients. Amb
lleugeres variacions en la seva composició tipogràfica,
n’hem tingut notícies fins l’any 1763, per tant
durant un segle i mig llarg. Aquestes són les informacions
de les quals disposem.
La mort de l’editor i gravador Vrients succeïa
l’any 1612. Les planxes d’aquest gran mapa de
Catalunya les adquirí Claes Jansz[onius] Visscher
(1587-1652), instal·lat a Amsterdam, que segurament
el tornà a publicar amb algunes modificacions,
tot i que avui en dia només coneixem l’edició
que en féu el seu fill Nicolas (1618-1679), actiu des
de 1657 fins a 1677. D’aquesta versió de la dinastia
Visscher, on no consta l’any de la seva publicació,
en coneixem dos exemplars, també dipositats
al Département des Cartes et Plans de la Biblio -
thèque Nationale de France. Porten, respectivament,
les signatures (Ge DD.5897), presentat en
fulls separats, i (Ge C.9630) en aquest cas corresponent
a un exemplar muntat. 10 Coneguts els anys
que Nicolas I Visscher regentà el taller heretat del
seu pare, la data aproximada d’edició del mapa la
podem situar en els anys cinquanta llargs del segle
XVII o, amb altres paraules, al cap de mig segle aproximat
de la seva edició prínceps.
El mapa segueix encara constant en un catàleg
de la família Visscher corresponent a l’any 1682 aproximadament,
quan el taller d’aquest llinatge de cartògrafs
ja el regentava el membre de la tercera
generació de la família, de nom, també, Nicolas (1649-
1702). 11 En la secció titulada “Van verscheyden Bladen”
(‘en diversos fulls’) hi apareix citat el mapa de
Catalunya sota el títol “Catalonia van 6 Kaart-bla-
29
den”. 12 Per tant, les tres generacions de Visscher tingueren
el mapa entre les seves mans.
La seva descripció física és lleugerament diferent
de la de la versió de Vrients. El títol de la part
superior no varia ni les condicions de l’orla tampoc,
que segueix voltant només dues de les quatre parts
de la peça. Tampoc no hi ha variacions en el contingut
del mapa en si, tot i que en el lapse dels cinquanta
anys s’havien publicat entre 15 i 20 mapes
de Catalunya més, els quals haurien permès als
Visscher actualitzar alguna dada. Trobem, en canvi,
alteracions en la decoració, que en aquest punt sí
que és actualitzada en el sentit artístic i documental
del mot. A la cartel·la on hi havia la llarga dedicatòria
àmpliament comentada hi figura el següent
text: “EXACTA CATALONIAE TABVLA ex Officina
Nicolai Visscher”. L’escala és moguda de lloc respecte
a la versió de Vrients i apareix en una cartel·la
situada a l’angle inferior dret, decorada amb elements
que fan menció al cognom de la família: la
xarxa i la canya dels pescadors.
L’escena dels vaixells que apareix al mapa de
Vrients també té tot un altre aspecte. Aquella munió
de barcasses ha estat substituïda per una discreta
presència de sis embarcacions: una galera, per tant
manejable amb els rems, i les altres ja són, bé carraques,
bé galions, en aquest darrer cas una nau ja
capacitada i condicionada per a travessar l’oceà.
Nicolas I Visscher publicà, a part, el seu propi
mapa de Catalunya. Es titula “Cataloniae Principatus
nec non Ruscinonensis et Cerretaniae Comitatus...”
dins de l’Atlas Contractus Orbis Terrarum en una
edició de l’any 1677 ca. i en edicions posteriors segons
consta en la làmina 22 d’aquest catàleg.
Quan morí la viuda del darrer dels tres cartògrafs
Visscher (1726) les planxes d’aquest taller passaren
al de la família Schenk II, una altra branca
de cartògrafs instal·lats a Amsterdam que també
comptaren amb tres generacions en actiu, tots tres
de nom Petrus. Aquests treballaren al llarg d’un
segle, entre els anys 1683 ca. i 1784 ca.
Això ens dóna peu a poder parlar encara d’una
tercera versió d’aquest mapa no signat per la família
Schenk sinó per la societat Covens & Mortier,
també amb seu a Amsterdam, que amb denomina-
10. SCHILDER, GÜNTHER: Op. cit., vol. II, 1987, pàg. 126.
11. Catalogus van groote en kleene land-kaerten, steden, print-kunst en boecken van Nicolaes Visscher. T’Amsterdam, In de Kalver-
Straet, in Visscher [1682 ca.].
12. Catalogus van groote... Op. cit., pàg. 3.