Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800

– El número d’ordre s’ha establert a partir de l’ordre
cronològic de les primeres edicions.
b) La descripció de la peça conté la transcripció
del text que apareix sobre el document. Les cites
literals es donen en negreta i s’afegeix entre claudàtors
la seva situació en el full.
e. part esquerra
d. part dreta
i. part inferior
s. part superior
c. part central
r. recto
v. verso
També es dóna l’escala aproximada del mapa,
seguida de les equivalències utilitzades en la regla
de l’escala gràfica, i notes sobre el llenguatge cartogràfic
i sobre elements decoratius.
Les mides que es donen són les de l’interior del
requadre que conté el mapa, prescindint d’orles
decoratives, de les regles de coordenades, dels
títols liminars o de la petjada de la planxa i, evidentment,
de les mides del full. Es donen l’alçada
per l’amplada, en centímetres arrodonits al
centímetre superior.
c) La història bibliogràfica té dos apartats: l’historial
del mapa i la taula-guia, en la qual es resumeix
la informació coneguda i es fan ressaltar les
característiques que diferencien una variant de
l’altra. La primera casella de la taula conté el
número que identifica la versió, fins i tot si només
se’n coneix una [fitxa 3]. L’identificador té dues
parts: el número d’ordre donat a l’apartat (a) i, a
continuació, totes les edicions numerades correlativament.
Quan la taula no recull els mapes sinó
els atles on han aparegut els mapes, la segona
part de l’identificador és una lletra majúscula
[fitxa 3]. La resta de les columnes que hi ha a la
taula varien segons el mapa. Quan una casella
de la taula és buida, no es fa constar si és per la
manca d’informació, que no és pertinent el concepte
en aquell cas o que no s’han pogut comprovar
les dades.
En la denominació de les columnes els termes més
utilitzats són:
any Any del mapa, documentat o suposat.
Les sigles [s.a.] signifiquen sense any.
atles Informació sobre l’obra on apareix
el mapa.
40
text Llengua de l’exemplar de l’obra on apareix
el mapa.
llegenda del foli Línia amb un text que resumeix el contingut
de la pàgina, en general fora de
la caixa.
reclam Paraules o sil·laba que se sol posar a la
darrera plana del quadern i que és la
primera del quadern següent.
signatura Lletres, números o símbols que servien
per a identificar i ordenar les diferents
parts de l’obra.
fonts Fonts d’una edició concreta del mapa.
Algunes vegades, la paraula fonts és
substituïda directament pel nom
o les sigles de l’obra [fitxa 2: totes
les referències corresponen al volum II
de l’Atlantes Neerlandici de Koeman].
d) L’apartat de les fonts reuneix les fonts d’informació
de les quals s’han tret les dades concretes
que es refereixen a la primera edició del mapa o,
en general, a tot el conjunt d’edicions agrupades
a cada fitxa. No es tracta, doncs, d’una bibliografia
sobre el mapa ni d’un recull de totes les fonts d’informació
que fan referència al mapa.
Les obres de referència consultades, i ordenades
segons les sigles, són:
AAK Atlantes Austriaci: kommentierter
Katalog der Österreichischen Atlanten
von 1561 bis 1994. Hrsg. von Ingrid
Kretschmer und Johannes Dörflinger.
Wien; Köln; Weimar: Böhlau, 1995.
3 vol.
Barella BARELLA, ALBERT. “El primer mapa
de Catalunya imprès a Espanya en
el segle XVII”, a Cicle de conferències
presentat amb motiu del Symposium
IMCOS, Barcelona, 3, 4 i 5 d’octubre
de 1986. Barcelona: Institut Cartogràfic
de Catalunya, 1986.
Benezit BÉNÉZIT, E. Dictionnaire critique et
documentaire des peintres, sculpteurs,
dessinateurs et graveurs de tous les
temps et de tous les pays, par un groupe
d’écrivains spécialistes. Nouv. éd.
entièrement refondue, revue et corr.
sous la direction des héritiers de E.
Bénézit. Paris: Librairie Gründ, 1976.
10 vol.
Broecke M. VAN DEN BROECKE. Ortelius atlas
maps: an illustrated guide. Utrecht:
HES Publishers, 1996.
Capel CAPEL, H. Geografía y matemáticas
en la España del siglo XVIII. Vilassar
de Mar: Oikos-Tau, 1982.
COL COLOMER, IGNASI M. Cartografia de
Catalunya i dels Països Catalans: