Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800

Breus comentaris sobre les obres
de referència bàsiques útils per
a la cartobibliografia de Catalunya
Són moltes les obres de referència cartogràfica
que hem hagut d’utilitzar al llarg dels anys per a
documentar i estudiar els mapes de Catalunya. Ací,
en aquest apartat, no és pas possible de citar-les
totes, però sí que donarem raó de les més significatives,
bo i comentant-les breument.
Sense cap mena de dubte, l’obra peonera és la
que publicà mossèn Ignasi M. Colomer l’any 1966
titulada Els cent primers mapes del Principat de
Catalunya. Segles XVI-XIX. 1 Es tracta d’un catàleg
cartobibliogràfic el títol del qual dóna fe de la seva
àrea geogràfica i de les seves coordenades cronològiques.
En uns anys en què les possibilitats de recerca
al nostre país no eren en cap cas com les d’avui
–ens estem referint als llargs anys de la postguer -
ra–, mossèn Colomer aconseguí localitzar un centenar
de mapes de Catalunya juntament amb les seves
respectives edicions o variants, la relació de les quals
es pogué donar a conèixer l’esmentat any 1966. Les
peces són objecte d’una descripció en la qual consten
les dades que permeten fer-se càrrec del tipus
de document alhora que, sempre que és possible, se
cita el lloc on van ésser consultades. Aquesta obra
veié una edició actualitzada l’any 1989, a càrrec de
l’Institut Cartogràfic de Catalunya, en la qual els
100 mapes inicials passaren a ser 163. Naturalment,
en aquesta xifra tampoc no s’inclouen les diferents
edicions o variants que també foren objecte d’un augment
molt notable. L’autor utilitzà el mateix criteri
anterior pel que fa les descripcions cartobibliogràfiques
dels mapes. El seu títol passà a ser Cartografia de
Catalunya i dels Països Catalans.
En resum, tot i certs problemes creats al voltant
de la metodologia emprada, i que parcialment
es pogueren millorar en l’esmentada segona edició,
la utilitat d’aquesta obra és inqüestionable, en quant
peonera i en quant treball de recerca que segueix
essent vàlid tot i els seus quasi quaranta anys d’existència.
18
Als inicis dels anys seixanta el professor Cornelis
Koeman, de la Universitat d’Utrecht, posava en
marxa un projecte de gran magnitud. Era fins a cert
punt una continuació de la seva tesi doctoral publicada
el 1961 amb el títol Collection of Maps and
Atlases in the Netherlands i en la qual es descrivia
per primera vegada la història de les col·leccions cartogràfiques
dipositades als Països Baixos. A partir
d’un programa informàtic prèviament dissenyat per
a dur a terme aquesta nova tasca, el professor Koeman
amplià el camp de la seva recerca als atles editats
als Països Baixos, en les seves diferents edicions i
dipositats en aquest cas en quasi un centenar de centres
europeus i dels Estats Units. Obtinguda aquesta
àmplia informació, es procedí al buidat dels atles.
El resultat fou la monumental obra Atlantes Neerlandici. 2
El 1967 aparegué el primer volum. El total de l’obra
consta de cinc volums, el darrer dedicat als índexs
generals, que permeten la localització immediata
d’un mapa determinat. L’any 1985 es publicà un sisè
volum suplementari que fa arribar la informació fins
al 1940. Era el primer pas d’un projecte de gran futur
basat en la informàtica.
Trenta anys més tard de la publicació del primer
volum, el 1997, el Dr. Peter van der Krogt, investigador
de la història de la cartografia a la mateixa
Universitat d’Utrecht, publicava el que seria una
edició completada i actualitzada del treball del professor
Koeman. Les millores introduïdes respecte a
l’edició dels anys seixanta són bàsicament la confecció
de quatre índexs diferents, que faciliten el
maneig i la consulta de l’obra, la reproducció fotogràfica
reduïda de cada mapa individual juntament
amb la seva descripció cartobibliogràfica i les concordances
entre aquest volum i el treball del professor
Koeman. Obra prevista en deu volums, de
moment n’han vist la llum el primer i el segon, dedicats
respectivament a l’obra de Gerardus Mercator
i a la de Willem Jansz. Blaeu i Jan Blaeu. 3 El nou
projecte es va començar a preparar el 1993 amb la
tramesa d’un qüestionari a unes 1 500 biblioteques
d’arreu sol·licitant informació sobre els atles terrestres
publicats als Països Baixos abans del 1800.
1. COLOMER I PRESAS, IGNASI M.: Els cent primers mapes del Principat de Catalunya. Segles XVI-XIX, 1966; Cartografia de Catalunya
i dels Països Catalans, amb un annex de mapes del Rosselló i del País Valencià. Edició revisada i augmentada, 1989.
2. KOEMAN: Atlantes Neerlandici: bibliography of terrestrial, maritime and celestial atlases and pilot books published in the Netherlands
up to 1880, 5 volums. 1967-1971; vol. VI: A supplement to the volumes I-IV and a bibliography of geographical, celestial and thematic
atlases published in the Netherlands between 1880 and 1940, 1985.
3. KROGT, PETER VAN DER: Koeman’s Atlantes neerlandici. Obra en curs de publicació. Vol. I, 1997; vol. II, 2000.