Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800

La necessitat de poder interpretar més bé el nostre
passat històric, com a justificació del present, em
va portar a la que ha estat sempre una de les meves
afeccions preferides: la història.
Als principis dels anys seixanta, André Cailleux
i el sempre recordat Jaume Vicens Vives, per mitjà
de les seves publicacions realitzades a les Presses
Universitaires de France i al Tratado General de
Geopolítica, em van fer interessar per dues suggestives
branques del coneixement: la biogeografia i la
geopolítica. Ambdós autors incloïen, dins de les mencionades
publicacions, unes detallades representacions
cartogràfiques que ajudaven a interpretar millor
els seus treballs. Crec que va ser per aquell temps
quan vaig sentir un més viu interès per la cartografia
en general i, d’una manera més especial, més tard,
pels mapes antics del nostre país. És des de llavors
que al meu interès per la història se li va unir el goig
per la tinença i l’estudi dels mapes antics de Catalunya.
L’any 1986, aprofitant que s’havia designat a
Barcelona seu del Simpòsium que cada any organitza
la International Map Collectors’ Society, es va
realitzar a la nostra ciutat una exposició de mapes
antics de Catalunya. Vaig tenir l’honor de poder-hi
participar molt directament, com a membre del seu
Comitè organitzador, la qual cosa em va permetre
ser testimoni del gran interès que, en general, la cartografia
antiga suscita.
Coneixent, també, l’especial estima de molts bibliòfils
pels mapes antics, quan l’Association Internationale
de Bibliophilie va sol·licitar a l’Associació de Bibliòfils
de Barcelona d’organitzar a la nostra ciutat el XXII
Congrés Internacional de l’Associació de Bibliofília
vàrem pensar que seria força oportú de realitzar una
exposició de cartografia antiga, ultra les altres exposicions
previstes de llibres, documents i altres publicacions
d’alta bibliofília. En tenir lloc l’esmentat
Congrés a Barcelona, capital de les terres catalanes,
ens vàrem proposar donar a conèixer, als nostres amics
bibliòfils, els mapes impresos de Catalunya gravats i
estampats durant els segles XVII i XVIII, que són els
PREÀMBUL
9
més antics dels quals es té referència. Gràcies a un
conjunt d’esforços, s’han pogut reunir, dins d’aquesta
exposició, la quasi totalitat dels mapes de Catalunya
coneguts, la major part en la seva primera edició original,
essent molts d’ells exposats per primera vegada.
Els plantejaments històric, geogràfic, diplomàtic,
social, militar, religiós, etc., que presenten aquest
mapes, són el resultat d’una forta intervenció internacional.
La major part dels autors, cartògrafs, artistes,
gravadors, impressors i fins i tot editors són
originaris d’una gran diversitat de països: Holanda,
França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya...
Podem afirmar que els esforços cartogràfics que
es van fer sobre Catalunya, dirigits a tenir un millor
coneixement de les seves realitats físiques i humanes
però utilitzats, també, molt sovint, per transmetre
missatges ideològics o d’interès partidista, són
el fruit de l’atenció internacional que ja es dispensava
a Catalunya en aquells temps.
L’Associació de Bibliòfils de Barcelona ha d’agrair
a l’Institut Cartogràfic de Catalunya que s’hagi
ocupat d’una manera tan rellevant de l’organització
d’aquesta exposició. Sense les seves aportacions, de
tota índole, difícilment s’haguera pogut reeixir en la
presentació d’una mostra cartogràfica del nostre
territori, tan completa i ben estudiada. Aquest agraïment
s’ha de fer extensiu, també, a les institucions
i col·leccionistes privats que, tan desinteressadament,
han aportat mapes de les seves col·leccions.
Tant de bo que, amb aquest esforç de tots, s’hagi
aconseguit que els congressistes de l’Association
Internationale de Bibliophilie puguin tenir, amb la
visita d’aquesta exposició i després a través de la
lectura del present catàleg, un millor coneixement
d’aquest país, Catalunya, sempre àvid per tot allò
que té una significació cultural.
Jordi Estruga i Estruga
President
Associació de Bibliòfils de Barcelona