Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800

Val a dir que un gran nombre de mapes de Cata -
lunya i de les terres catalanes formen part d’aquests
atles. Així, l’obra dels professors Koeman i Van der
Krogt és sens dubte una font indispensable de consulta
per al coneixement de la cartobibliografia catalana.
Amb aquest mateix criteri i mitjans informàtics
similars es publicaren dues obres més de referència
cartogràfica concebudes també prenent com a base
els atles publicats en un país concret: França i Àustria.
Són les següents:
–PASTOUREAU, MIREILLE: Les atlas français. XVIe-
XVIIe siècles: répertoire bibliographique et étude.
Bibliothèque Nationale. Paris, 1984.
– Atlantes Austriaci. Per Ingrid Kretschmer, Johannes
Dörflinger i Helga Hühnel. 2 toms en tres volums.
Wien, Köln, Weimar, Böhlau, 1995. Es tracta d’un
catàleg comentat dels atles austríacs publicats
entre 1561 i 1994.
Els dos títols ja donen raó de les coordenades
cronològiques. En el cas de l’obra francesa, la presència
de mapes de Catalunya i d’altre material de
cobertura parcial del territori català és més abundant
que en l’obra austríaca.
Tot i tractar-se d’un tipus d’obra d’estructura
interna diferent, no pot de cap manera obviar-se en
aquest apartat el monumental treball, dirigit pel
professor d’història de la cartografia de la Facultat
de Ciències Geogràfiques de la Universitat d’Utrecht
Dr. Günther Schilder, amb el títol Monumenta cartographica
neerlandica. 4
L’obra es troba en procés d’edició. Fins al moment
s’han publicat sis volums entre els anys 1986 i 2000.
Es tracta d’una obra editada en mida foli que cal
classificar com una cartobibliografia dels mapes individuals
o murals produïts i publicats als Països Baixos
durant el període 1550-1770. Quan s’escau, el profesor
Schilder també dóna raó de les edicions facsímils
de qualitat. El text és bilingüe, en neerlandès
i en anglès, i les il·lustracions són abundants i sovint
de gran format.
Per a nosaltres té un especial interès el volum
II, publicat l’any 1987, pel fet que s’hi dóna raó d’un
mapa mural de Catalunya, referenciat pel mateix
professor Schilder i àmpliament comentat més enda-
19
vant, que ha resultat ésser el document que encapçalarà
l’exposició i, per tant, aquest catàleg.
Els catàlegs de les grans col·leccions cartogràfiques
del món i d’altres d’entitats menors dipositades
en biblioteques, museus o altre tipus de centre,
també poden considerar-se obres de referència bàsiques
a consultar per anar teixint l’entramat de l’existència
de mapes de Catalunya publicats al llarg
dels anys. També ens limitarem a fer-ne una selecció
molt estricta i una citació molt simple sempre en
funció dels centres on es poden consultar un nombre
important de mapes relacionats amb el territori
català al llarg dels dos-cents anys 1600-1800.
Cartoteques internacionals: Fons totals o parcials
• British Library:
– Catalogue of printed maps, charts and plans.
Photolitographic ed. Complete to 1964, 1967, 15
volums + 1 volum de suplement que comprèn
el període de 1965 a 1974, publicat el 1978.
– Catalogue of Manuscripts, Maps, Charts and
Plans and of the Topographical Drawings in the
British Museum, 1844-1861, cop. 1962, 3 volums.
– Edició electrònica: The British Library map catalogue
on CD-ROM, 1999. Inclou el material de
les dues obres acabades de citar i l’actualització
fins al moment de la publicació.
• Bibliothèque Nationale de France:
L’accés dels fons del Département des Cartes et
Plans es fa mitjançant els fitxers consultables a
la seva sala de lectura. Pel que fa a publicacions
que puguin tenir una certa importància per a la
cartografia de Catalunya del període 1600-1800,
podem citar el següent treball:
– DU BUS, CHARLES: “Les Collections d’Anville à
la Bibliothèque Nationale” (Separata de: Bulletin
de la Section de Géographie du CTHS, 1926),
Paris, 1927. La col·lecció consta d’uns 10 000
mapes dels segles XVI-XVIII adquirits pel geògraf
que donà lloc a la col·lecció.
Cartoteques de l’estat espanyol: Fons totals o parcials
Avui en dia algun d’aquests centres han introduït
algun canvi en el seu nom: així, l’Institut Municipal
d’Història de Barcelona ha passat a dir-se Arxiu
Històric de Barcelona; el Servicio Geográfico del
4. SCHILDER, GÜNTHER: Monumenta cartographica neerlandica. Obra en curs de publicació. Vol. I, 1986; vol. VI, 2000.