quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

T’has especialitzat en una realitat
que rep molts noms: economia social,
economia solidària, economia
del treball, sector infor-
mal... Crec que tu parles
sobretot d’economia popular
o d’economia popular
solidària, oi?
L’ús dels termes ha evolucionat
amb el temps. Jo no
he utilitzat mai el terme sector
informal, com han fet
alguns autors europeus per referir-se a
l’economia solidària. A Amèrica Llatina
hi havia una certa confusió entre les
designacions d’economia popular i sector
informal, ja que es consideraven pràcticament
com la mateixa cosa. Jo vaig
escriure un document en què em referia
precisament al pas del sector informal a
l’economia popular 1 . La tesi era que,
mentre que el sector informal feia
referència a aquelles activitats econòmiques
que no complien la legalitat, que
partien de molt poca capitalització, que
utilitzaven un baix nivell tecnològic, etc.,
l’economia popular, en canvi, s’havia de
concebre com el conjunt d’estratègies de
treball pròpies de la unitat domèstica per
reproduir-se, i això podia incorporar tant
formes de treball informal com formal.
A més, a Amèrica Llatina s’ha fet servir
molt el terme economia solidària, que és
una forma d’adjectivar, de qualificar en
positiu l’economia popular. Ara bé, la realitat
ens mostra que l’economia popular
pot ser també salvatgement competitiva:
per tant, parlar d’economia solidària implica
incorporar a la definició el desig polític
de construir dintre de l’economia popular
unes altres relacions socials des d’uns
valors diferents dels hegemònics. Per tant,
es tracta d’un projecte ideològic i exigeix
una conversió dels agents econòmics, perquè
passin de ser competitius i egoistes a
8
És urgent que ens fem càrrec de l’economia
La realitat ens
mostra que
l’economia popular
pot ser també
salvatgement
competitiva.
ser solidaris, cooperatius, altruistes, a
pensar en la qualitat de vida i no en l’acumulació
material. No és casualitat que l’economia
solidària estigui molt
vinculada a corrents cristians
de base.
Després ens trobem també
amb el concepte d’economia
social, que a Amèrica Llatina
s’ha fet servir sobretot per
referir-se a sectors més tradicionals
com les cooperatives,
les mutualitats i les associacions.
Però, quan es comença a parlar d’economia
solidària, aquests cooperativistes de
tota la vida, la majoria molt acomodats,
es queixen i diuen que economia solidària
són ells. Aquesta discussió encara no
s’ha saldat.
Per continuar amb aquesta successió
de termes, en contacte amb Europa es
planteja de parlar d’economia social i
solidària, és a dir, d’adjectivar-la doblement,
deixant de pensar que són tan sols
empreses autogestionades pels treballadors,
sinó que es regeixen per altres
estils i per altres lògiques.
El que jo particularment he proposat
és que, potser seríem més precisos, si
parléssim d’economia del treball, que
adoptaríem per oposició a l’economia del
capital.
I com seria aquesta economial?
Mentre que l’economia del capital
està centrada en la lògica de l’acumulació,
l’economia del treball se centra en el
treball, tant el treball associat com l’assalariat
en les empreses, com en la
reproducció del treball, és a dir, el treball
domèstic i de cures, per tant, estaríem
parlant d’una economia centrada en
la reproducció de la vida. En el món
actual, veig anticipacions d’aquesta
nova economia, però reconec que són
nexe - 18