quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

iment que, treballant plegats, eren capaços d’assegurar els
beneficis propis i els dels companys.
De manera semblant, altres gremis, com ara el Women’s
Co-operative Guild (Gremi cooperatiu de dones), oferia als
membres tant classes formals com conferències, a més del
tipus de desenvolupament personal que es derivava de les
oportunitats que es presentaven pel fet de ser-ne soci.
Per exemple, Deborah Smith, una teixidora de Nelson (nascuda
el 1858), filla de pares analfabets, escriu que arribar a
ser secretària de la branca local de la cooperativa “em va canviar
la vida... tenia noves idees, una visió més àmplia de la
vida. Em va ensenyar a pensar per mi mateixa”.
Cooperació i teoria de la complexitat
Intentar utilitzar models convencionals de gestió empresarial,
que es basen en la idea que les organitzacions són entitats
unificades i centralistes, per entendre el comportament
del moviment cooperatiu i analitzar-ne els èxits i els fracassos
és problemàtic perquè, només en un cert sentit són un
conjunt únic i distintiu, ja que també es poden considerar
com una “col·lecció inversemblant” de parts autònomes i
independents. Aquest fet ha estat demostrat durant els
darrers cinquanta anys quan s’ha estat incapaç d’aturar-ne
la davallada.
Cal un marc analític més adaptat a les característiques
específiques del moviment cooperatiu i m’agradaria assenyalar
que això és possible si l’analitzem com un complex sistema
adaptatiu utilitzant els models de la biologia evolutiva. La
premissa bàsica d’aquest enfocament és que les organitzacions,
els ecosistemes i la vida última a la Terra, la seva
atmosfera i substància com a conjunt, són sistemes autoorganitzatius
en què l’ordre sorgeix del caos de resultes de la
interacció dinàmica de les seves parts aparentment autònomes.
Des d’aquesta perspectiva, la salut organitzativa es defineix
amb els termes d’adaptació en el passat i d’adequació per
adaptar-se a les circumstàncies canviants en el futur. La gestió
no es considera com una activitat que hauria de controlar
detalladament tot el que fa una organització, sinó més aviat
de perfilar un ambient organitzatiu per mitjà d’estructures i
incentius, ideat perquè funcioni entre la màxima diversitat i,
per tant adaptabilitat, i el caos total.
Tots els sistemes adaptatius requereixen mecanismes de
reacció que els permetin respondre als canvis en l’ambient.
Penseu, per exemple, en el termòstat d’un forn o de la cale-
nexe - 18
L’educació i l’adaptabilitat en l’èxit cooperatiu
La gestió no
s’hauria de
considerar com
una activitat per
controlar
detalladament tot
el que fa una
organització, sinó
perquè funcioni
entre la màxima
diversitat i, per
tant
adaptabilitat, i el
caos total.
27