quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe
quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe
quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
gria, Polònia i la República Txeca- s’estan convertint també en<br />
noves àrees d’arribada. També els països àrabs, particularment,<br />
les regions de l’Orient Mitjà, estan sent afectats per<br />
complexos moviments de població. Països com per exemple<br />
Turquia, Jordània i Marroc representen avui punts de<br />
referència per a la migració laboral. D’altra banda, Àfrica,<br />
després d’experimentar el procés de descolonització, és protagonista<br />
tant de la migració laboral com política. Finalment,<br />
a Àsia i Amèrica Llatina es donen pautes migratòries internes<br />
molt complexes. Aquestes regions han experimentat un augment<br />
de fluxos de la seva població autòctona cap altres<br />
regions del món (Castles and Miller 2003: 7).<br />
La migració contemporània és un fenomen complex que<br />
presenta les característiques següents:<br />
a) Una clara dimensió global, un nombre cada vegada mes<br />
elevat de països estan afectats pels moviments internacionals<br />
de persones;<br />
b) Una acceleració dels moviments internacionals en totes<br />
les regions del món, pràcticament;<br />
c) Una diferenciació del tipus de migració dintre de cada<br />
país (presenten diferents tipus d’immigració: laboral, política,<br />
d’establiment permanent, etc.);<br />
d) Una certa feminització, les dones representen cada dia<br />
un percentatge més significatiu de la immigració en totes les<br />
regions i dintre de cada tipus de migració, i<br />
e) Una politització de la migració, de manera que les polítiques<br />
nacionals, les relacions bilaterals i regionals i les polítiques<br />
de seguretat nacional dels estats es veuen afectades<br />
cada vegada més per la migració internacional (Ibid: 7-9).<br />
RB també per als immigrants I: una defensa deontològica<br />
El moviment de persones a través de les fronteres està,<br />
avui dia, regulat i subjecte a les normes dels drets humans<br />
internacionals. Entenem per règim internacional de drets<br />
humans un conjunt de normes jurídiques d’àmbit global i<br />
regional interrelacionades que se superposen parcialment i que<br />
inclouen tractats de drets humans juntament amb la llei consuetudinària<br />
internacional (Benhabib, 2005; Neuman,<br />
2003). 2 Dintre d’aquest règim, hi ha diferents àrees interrelacionades<br />
que orienten el dret dels forasters arreu del món.<br />
Molt especialment, no obstant això, podem identificar una<br />
àrea sobre drets humans i migracions transnacionals que<br />
correspon als drets d’individus quan entren en contacte amb<br />
66<br />
La renda bàsica davant el repte de la immigració<br />
Actualment entre<br />
5 i 10 milions de<br />
persones es<br />
converteixen en<br />
immigrants cada<br />
any.<br />
2: Dins d’aquest règim<br />
hem d’incloure cossos<br />
de tractats de l’ONU<br />
sota el Conveni Internacional<br />
sobre Drets<br />
Civils i Polítics, el<br />
Conveni Internacional<br />
sobre Drets Econòmics,<br />
Socials i Culturals,<br />
el Conveni sobre<br />
l’Eliminació de Totes<br />
les Formes de Discriminació<br />
Racial, el<br />
Conveni sobre l’Eliminació<br />
de Totes les Formes<br />
de Discriminació<br />
contra les Dones, el<br />
Conveni contra la Tortura<br />
o Altres Tractes o<br />
Càstigs Cruels, Inhumans<br />
o Degradants i<br />
el Conveni sobre els<br />
Drets de l’Infant. Per a<br />
un repàs exhaustiu<br />
d’aquests tractats,<br />
vegeu Neuman (2003).<br />
nexe - 18