quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

1970 i l’asfixiant predomini a partir dels
80 del capitalisme neoliberal i globalitzat,
han allunyat la majoria de les cooperatives
de qualsevol pretensió
d’esdevenir alternativa al
capitalisme o de ser part de
cap moviment social transformador.
Moltes cooperatives
ni tan sols neixen d’un
desig de resistència personal
a l’explotació capitalista,
sinó només per la necessitat
d’aconseguir el lloc de treball
estable que el capitalisme de
l’atur i la precarietat nega a
una part de les classes
populars.
Però, afortunadament, d’aquells primers
focs encara queden unes quantes
brases. Del primer cooperativisme, en
resta una certa idea de moviment (una
organització mundial, l’Aliança Cooperativa
Internacional, i uns principis i valors
comuns), tot i que no hi hagi vinculació
directa de cada cooperativa amb aquelIa
organització i que els principis i valors
poques vegades ultrapassin les bones
intencions. En resta també prou experiència
acumulada per pensar raonablement
que les cooperatives podrien jugar
un paper clau en una hipotètica nova
economia postcapitalista, que gosaríem
caracteritzar com una mena de socialisme
democràtic de mercat amb autogestió
obrera 1 . En queden trets valuosíssims en
l’arquitectura jurídica de la cooperativa
–un soci, un vot; la participació econòmica
dels socis...–. I en resta, finalment, la
pràctica transformadora quotidiana
d’una petita bossa de cooperatives i de
cooperativistes. Resumint la part plena
de l’ampolla, podem afirmar que, en
general, les cooperatives encara són
organitzacions empresarials més
democràtiques, igualitàries i comprome-
nexe - 18
Cooperativisme: regeneració o assimilació
Des del seu
naixement al segle
XIX fins avui, el
cooperativisme està
experimentant un
procés gradual
d’assimilació a la
societat capitalista.
ses socialment que les empreses capitalistes
(cosa, d’altra banda, bastant fàcil),
conserven una vaga idea de reforma
social i poden representar
una valuosa aproximació al
Patologies
tipus d’empresa que hauria
de predominar en una poc
probable, però sí possible,
futura societat sense classes.
Ara bé, poden conformar-se
a ser tan sols això,
atesa la seva història i la
seva potencialitat? O vist des
d’un altre angle: fins quan
les cooperatives aguantaran
si són tan sols això?
Perquè, incapaces de resistir la pressió
i les limitacions estructurals d’un sistema
social hostil, les cooperatives tendeixen
a assemblar-se cada cop més a
l’empresa capitalista. En la fase actual
del procés d’assimilació, aquest apropament
es manifesta en diverses corrupcions
o patologies de la identitat cooperativa
que podem observar en totes, en
més o menys grau. Una patologia l’anomenarem
economicisme, i afecta les finalitats
de la cooperativa; una segona tecnocràcia,
i afecta l’organització de la
cooperativa; una tercera egoisme de
grup, i afecta els interessos legítims d’alguns
actors vinculats a la cooperativa.
L’economicisme consisteix a concebre
la cooperativa com una institució
que té per única finalitat obtenir el
màxim benefici econòmic. Oblida que les
finalitats de la cooperativa són també
d’ordre social i cultural 2 i que, per tant, la
seva actuació s’ha de regir per una combinació
de diverses racionalitats (la
racionalitat econòmica sí, però també les
racionalitats cultural, social, ambiental,
81