quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

facció. La qüestió és quin és el mecanisme de reacció que
aporta a les organitzacions cooperatives i al moviment cooperatiu
l’adaptabilitat com a conjunt.
Educació i adaptabilitat
Vull mostrar que fou la recerca de l’educació del soci o del
treballador, com a finalitat per si mateixa, allò que va donar
a la cooperació una capacitat adaptativa en el passat, i que la
seva erosió gradual està intrínsecament lligada al període més
recent de declivi. Tanmateix, per fer-ho, necessitem una anàlisi
més acurada sobre la naturalesa de les activitats educatives
del moviment.
Len Burch ha assenyalat que l’educació oberta i intel·lectualment
alliberadora s’hauria de distingir d’altres tipus de
formació que són simples mitjans amb finalitats específiques
imposades als participants. Apunta que un dels criteris amb
què es distingeixen fonamentalment aquestes diverses activitats
és: “[Si] La provisió de fons està pensada i ideada per
fomentar el potencial de la gent per tal que controli i canviï el
seu entorn (social o físic) (de manera no predeterminada), o
bé per canviar la gent perquè s’adapti millor a les necessitats
predeterminades de l’entorn.”
Amb aquest model, la tradició autodidacta dels primers
cooperativistes fou clarament alliberadora intel·lectualment,
com també ho fou l’obertura de biblioteques i de sales de lectura.
Les classes podien dur els estudiants cap una certa
finalitat predeterminada, però els socis sempre podien, per
mitjà dels comitès educatius de la cooperativa, fer aportacions
al programa formatiu. Ara bé, en el cas que la major
part d’activitats educatives fos finançada, o bé per fons
públics (com en el cas de les biblioteques) totalment o parcialment,
com en el cas de les classes formals, llavors ja era
sobretot el gremi el que participava en la determinació de la
formació. Rose descriu les activitats del gremi com una “associació
femenina de suport cooperatiu amb una agenda feminista”.
Però, malgrat això, els membres del gremi no tenien
poder; rarament eren elegits per als comitès de gestió i havien
de confiar en el “poder dels fons” o en l’amenaça d’un vot que
bloquegés l’elecció. Cada cooperativa concreta, per contra,
tenia experiències en la presa de decisions que els empoderaven
personalment i alhora tendien a socialitzar-los perquè
acceptessin una visió particular del que havia de ser la cooperativa.
Per tant, a mesura que va anar passant el temps,
28
L’educació i l’adaptabilitat en l’èxit cooperatiu
A mesura que va
anar passant el
temps, les
cooperatives van
esdevenir petites
empreses d’èxit,
més que part d’un
moviment
encaminat al
canvi social.
nexe - 18