quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe
quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe
quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
cooperativistes i aquestes aporten el<br />
6% al PIB. Però als Estats Units hi ha<br />
47.000 cooperatives i més de 150<br />
milions de persones afiliades<br />
a aquestes cooperati-<br />
ves, mentre que nosaltres,<br />
a Veneçuela, no arribem a<br />
un milió de socis. El que<br />
s’ha produït és un rècord<br />
mundial del major nombre<br />
de cooperatives constituïdes<br />
–en cinc anys–, però al<br />
mateix temps se n’han<br />
mort moltes, així que també<br />
tenim un segon rècord,<br />
el major cementiri de cooperatives<br />
del planeta. Hem<br />
arrabassat el rècord als<br />
sandinistes, que van constituir 3.500<br />
cooperatives agropecuàries de les<br />
quals avui queden menys de 300, i als<br />
cubans, que en gairebé 50 anys de<br />
revolució no arriben a 7.000 cooperatives.<br />
Però què s’ha aconseguit amb això?<br />
Hi ha resultats favorables per mostrar?<br />
No. Primer perquè el nou cooperativisme<br />
que s’està impulsant no té res a<br />
veure amb l’essència real del cooperativisme.<br />
No coneix la autogestió ni<br />
l’autofinançament, sinó que són cent<br />
per cent finançades per l’Estat. Les<br />
cooperatives s’han convertit en un instrument<br />
de distribució de l’ingrés<br />
petrolier per part del Govern. Però, de<br />
passada, el sistema és tan dolent, tan<br />
pobre i tan improvisat, que la gran<br />
majoria dels crèdits que es lliuren a<br />
les cooperatives són a fons perdut perquè<br />
tot just reben el primer lot de<br />
diners que la <strong>cooperativa</strong> desapareix.<br />
Els suposats socis es reparteixen els<br />
diners i fins aquí ha arribat la <strong>cooperativa</strong>.<br />
nexe - 18<br />
Cooperatives a fons perdut. Entrevista a Oscar Bastidas-Delgado<br />
Chávez va decidir que<br />
tots els problemes de<br />
les comunitats podien<br />
resoldre’s si<br />
s’ajuntaven cinc<br />
persones i constituïen<br />
una associació<br />
<strong>cooperativa</strong>. Però la<br />
cosa no és tan<br />
senzilla.<br />
Això ha estat sempre així?<br />
Per descomptat que no. Les cooperatives<br />
que es van formar fins a l’inici<br />
del govern de Chávez, fins<br />
a 1999 o 2000, són coope-<br />
ratives de velles tendències,<br />
que han sofert molts<br />
cops però també han assolit<br />
èxits importants en<br />
alguns casos, com ara el<br />
Sistema Funerari de la<br />
Central Cooperativa Nacional<br />
de Veneçuela (Ceconave),<br />
que és el sistema funerari<br />
més important del<br />
país, agrupa 17 centrals<br />
regionals, cobreix tot el<br />
país, té més de mig milió<br />
d’afiliats i és l’únic moviment del món<br />
que s’ha agrupat per oferir un servei<br />
funerari nacional. O com el servei de<br />
gas de Falcón, Cecofal (Central Cooperativa<br />
de Falcón), que proporciona<br />
bombones a un preu 20% més barat<br />
que el competidor més proper, són set<br />
en total i cobreix el 37% del mercat; o<br />
el sistema de salut de Barinas, Cecobar,<br />
que proporciona servei mèdic per<br />
una mòdica suma de diners setmanals<br />
a l’associat i a cinc familiars més, i<br />
amb això més de nou mil habitants de<br />
Barinas gaudeixen de servei de salut,<br />
obstetrícia, medicina general i atenció<br />
als infants. A partir d’aquesta experiència<br />
i d’altres, s’està tractant de formar<br />
a Veneçuela una xarxa nacional<br />
<strong>cooperativa</strong> de salut. I un dels casos<br />
més emblemàtics és el de les Fires de<br />
Consum de Lara, les fires de consum<br />
familiar de Barquisimeto, on el 32% de<br />
les famílies de Barquisimeto compra<br />
amb un 25% de descompte; aquestes<br />
fires proporcionen treball a 350 treballadors<br />
que hi estan associats. Són tres<br />
fires i la més gran té 150 associats.<br />
115