quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

que en el moment que, a partir d’un ritual creador de bellesa,
aspecte físic, o el que sigui, és apartat del cos (objecte al qual
servia fins aleshores), passa a ser catalogat de residu,
sobrant.
No estic fent apologia de la pre-modernitat, òbviament. El
problema és que l’anomenada modernitat líquida gaudia igual
de la novetat i de la creació, que de l’obscurantisme i del manteniment
en secret dels residus. La modernitat líquida ha
convertit l’existència humana en una cursa per superar unes
dificultats més vinculades als fins que no pas als mitjans. I
alhora, aquests fins tenen absolutament un caràcter evasiu,
es desdiuen i dissolen a més velocitat del que costa assolirlos.
La velocitat amb què apareixen les modes, els nous productes,
les noves suposades necessitats, sobresatura un
ésser que ha d’aprendre a moure’s per aquesta societat essent
conscient que mai no podrà assimilar ni un 1% de tot el que
se li posa a l’abast. La modernitat líquida és, sobretot, una
societat consumista, i la voragine de novetats invalida la possibilitat
de pensar què fer amb els residus.
Però què passa en una societat líquida, consumista, on les
persones son considerades com una mercaderia més? Diu
Bauman: “Els consumidors son els principals actius de la
societat de consum; els consumidors fallits són els seus
màxims fastidiosos i costosos passius” 6 . I per l’altra banda els
“productors”, aquells a qui alhora que se’ls exigeixen unes
pautes de consum, se’ls demana que dediquin el seu temps a
la producció del que serà consumit per altri. La persona que
no puja al tren del productivisme-consumisme, sigui perquè
no vol o perquè no pot, passa a molestar: “Quan es tracta de
dissenyar les formes de convivència humana, els residus són
éssers humans” 7 .
Figura 1 Figura 2
A partir de dues senzilles figures geomètriques d’estructura
social, podrem explicar la nova situació creada per la
modernitat líquida. La figura 1 representa l’estructura social
clàssica segons el nivell de riquesa i classes socials. A dalt de
58
Modernitat i exclusió
Amb l’arribada de
la modernitat, el
residu es
converteix en un
element
indispensable del
procés creatiu. De
les fàbriques,
cada dia en
surten dos
camions, un
carregat amb “el
producte”, i l’altre
carregat amb “el
residu”.
6: Op. cit., pàg. 57.
7: Op. cit., pàg. 46.
nexe - 18