quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

si aquestes van ser les raons del fracàs, també és cert que no
es van buscar altres solucions i que el fet de no treballar federalment
va ser l’única manera de preservar la independència
organitzativa que volien les cooperatives.
Oportunitats perdudes
Seth i Randall, després d’analitzar el moviment partint de
la manera en què la indústria alimentària minorista s’ha
desenvolupat en conjunt en els últims anys, argumenten que
“la falta de progrés en el moviment cooperatiu representa mig
segle de tragèdia absoluta” i acaben concloent que: “Van fallar
i continuen fallant en l’única acció que podria haver-los fet
resistir millor: unir-se en una sola empresa conjunta amb un
objectiu estratègic fàcil de reconèixer.”
No obstant això, aquesta anàlisi no sols palesa una comprensió
deficient de la naturalesa del problema –ja que, al
nostre entendre, fer les cooperatives més competitives implicava
més aviat compartir una mateixa estratègia, no pas convertir-se
en una sola organització–, sinó que també ignora els
èxits reals registrats en el comerç cooperatiu durant la postguerra.
La penetració de les cooperatives de consum en els sectors
de les agències de viatges i de la venda de cotxes –dos àmbits
en què els consumidors estan exposats a la mala informació
i a l’abús– va augmentar en els últims anys. Tanmateix, fins
que no es van desenvolupar el grup de compra Co-op Travel
a la dècada de 1990 i una iniciativa similar en el sector del
motor l’any passat, hi va haver poca coordinació nacional i
escàs consens sobre l’estratègia que s’havia de seguir. No obstant
això, després de la dècada de 1950 es van començar a
impulsar algunes línies de treball completament noves. Les
que hem esmentat anteriorment ja havien nascut abans, però
no va ser fins al període que tractem que van arribar a tenir
un pes important.
Com que duien negocis en què els rivals no gaudien ni de
l’escala global de les cooperatives ni de la confiança de l’opinió
pública de què aquestes gaudien, les cooperatives es van
beneficiar d’aquesta espècie d’“avantatge cooperatiu” que les
seves avantpassades havien gaudit en el comerç alimentari.
El fet que tanta gent acudís a companyies cooperatives
funeràries fa pensar que la imatge de confiança que donaven
les cooperatives era fonamental per a l’èxit. Això no obstant,
fins que el 1992 Terry Thomas no va dirigir el camí amb la
seva ara coneguda política ètica del Banc Cooperatiu, sem-
nexe - 18
L’educació i l’adaptabilitat en l’èxit cooperatiu
En termes tant
econòmics com
educatius, el
principal
problema de les
cooperatives de
consum a partir
de 1950 fou la
poca visió de
futur.
33