quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

Historiadors, antropòlegs i geògrafs han demostrat empíricament
que el comportament dels immigrants està fortament
influït per experiències històriques i per dinàmiques familiars
i comunitàries. A més, és evident que els immigrants posseeixen
moltes vegades una informació limitada i contradictòria i
estan subjectes a un munt de constriccions, especialment la
asimetria de poder enfront dels empresaris i els governs. Així,
els immigrants tendeixen a compensar totes aquestes limitacions
mitjançant el desenvolupament del capital cultural i
social (vegeu Sassen, 1988; Portes and Rumbaut, 1996; Portes
and Böröcz, 1989; Castles and Miller, 2003). Per tant, la
idea que l’aplicació d’una RB en un país significarà un increment
de l’arribada dels immigrants sembla una fal·làcia, ja
que no té en compte la varietat de factors que hi ha darrere
de la decisió i, en definitiva de la possibilitat, d’emigrar.
Però, malgrat les seves limitacions, acceptem de moment la
tesi neoclàssica sobre els processos migratoris. Seguint la
lògica d’aquestes teories, hem d’acceptar que la mera existència
de disparitats econòmiques entre diferents àrees pot ser
suficient per generar fluxos d’immigrants. En conseqüència,
el pes de la introducció d’una RB sobre un possible efecte crida,
si més no, ha de relativitzar-se. Les desigualtats econòmiques,
polítiques i socials entre els països subdesenvolupats
i els països avançats, amb sistemes de protecció social clàssics,
ja tenen avui un efecte crida poderós i independent de la
RB.
D’altra banda, des d’aquesta perspectiva econòmica, s’ha
apuntat la idea que, a llarg termini, els fluxos econòmics
transnacionals poden ajudar a igualar les condicions i els
salaris entre els països desenvolupats i subdesenvolupats, i
conduir-nos a un equilibri econòmic. Diverses investigacions
demostren que les remeses de diners dels immigrants als
seus països d’origen milloren els nivells de vida de les persones
que viuen en aquestes regions i fomenten el desenvolupament
comunitari local (Castles and Miller, 2003; Borja,
1989; Portes et al. 1999). És evident que aquestes trameses
de diners es veurien potenciades si els immigrants rebessin
una RB com els ciutadans nadius, en cas d’aplicar-se.
No obstant això, l’equilibri econòmic entre països tan desiguals
podria també arribar mitjançant un camí ineficient.
Una derivació sofisticada de la crítica a l’aplicació d’una RB
per por de l’efecte crida té a veure amb aquest problema.
Aquesta nova objecció ve a dir que l’aplicació de la RB portarà
acompanyada d’un efecte nefast per a les nostres societats:
l’increment del treball immigrant informal. Així es podria
74
La renda bàsica davant el repte de la immigració
Cada any moren
uns 18 milions de
persones per
causes
relacionades amb
la pobresa, és a
dir, un terç de
totes les morts
humanes.
demogràfic de la
població, els baixos
nivells de vida, la pèrdua
d’oportunitats
econòmiques i la
repressió política,
mentre que els pullfactors
ens parlen de
demandes del mercat
de treball, accés a la
terra, oportunitats
econòmiques i llibertats
polítiques (Castles
and Miller, 2003).
nexe - 18