quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

Recommendations

Info

dria protegir-se legalment. Necessitem aplicar nous instruments jurídics que permetin operar a les empreses que tenen altres lògiques dife- rents de les capitalistes. Hi ha molt per fer, i veig que aquí, a Xile, anem molt endarrerits. En altres països d’Amèrica Llatina, conec experiències d’economia solidària que avancen amb més rapidesa i eficàcia, potser perquè en aquests altres països la crisi és més evident que a Xile. En aquest sentit, es podria suposar que, en el cas de Xile, l’economia solidària podria sorgir d’aquest 20% de persones pobres que indiquen les enquestes? Crec que la gent tracta de sobreviure quan és exclosa, i en alguns casos sorgeix una gran força quan les persones s’adonen que, per sobreviure amb èxit, cal associar-se i donar-se suport mutu, de manera que sorgeixen experiències espontànies d’economia solidària basades en un aprenentatge natu- 112 La solidaritat, base per a una nova racionalitat econòmica De vegades, els conflictes són dinamitzadors d’un sistema, perquè li donen una dinàmica positiva quan no són tan grans ni tan aguts, i de fet són utilitzats i ajuden a anar corregint els desequilibris. ral. Però creure que, pel sol fet de ser pobre, de ser exclosos, apareixeran economies solidàries, seria enganyarse. El gran problema és que el capitalisme exclou partint dels qui són menys productius; llavors els recursos humans que exclou el capitalisme no són els més eficaços i eficients. Per tant, si l’economia solidària sorgís només dels marges i de l’exclusió, seria sempre una economia massa pobra. Per això cal que l’economia solidària rebi suport en recursos, accions, propostes, teories, difusió d’experiències reeixides, etc. Però no desqualifico ni redueixo el valor de les experiències d’economia solidària procedents dels sectors empobrits; els coneixements, capacitats i recursos que demostren tenir són molt importants. Entrevista publicada a la revista ERIAL, núm. 11, tardor de 2004 nexe - 18
E n aquests darrers anys, des del govern veneçolà s’ha parlat molt sobre cooperativisme i desenvolupament endogen, però no és tant el que s’ha fet. Les cooperatives es multipliquen diàriament sense la formació de cooperativistes. Es va saltar de sobte de mil a nexe - 18 Cooperatives a fons perdut. Entrevista a Oscar Bastidas- Delgado Mariana Gil Schemel 74.000 cooperatives al país i, amb això, es van consolidar dos rècords: el major nombre de cooperatives constituïdes al món en poc temps i el major cementiri de cooperatives del món. (Oscar Bastidas-Delgado) 113
Page 1:
nexe Publicació semestral Jordi Ga
Page 5 and 6:
Presentació José Luis Coraggio:
Page 7:
ació de noves cooperatives, es cor
Page 10 and 11:
T’has especialitzat en una realit
Page 12 and 13:
dors que encara és viu. En aquests
Page 14 and 15:
que quan, com passa ara, l’econom
Page 16 and 17:
a) reforçar l’autonomia dels seu
Page 18 and 19:
le la interacció entre les diferen
Page 20 and 21:
Xarxes de personal. D’una banda,
Page 22 and 23:
20 Cooperativisme i competitivitat
Page 24 and 25:
de coneixements i desenvolupar rela
Page 27 and 28:
L’educació i l’adaptabilitat e
Page 29 and 30:
iment que, treballant plegats, eren
Page 31 and 32:
les cooperatives van esdevenir cada
Page 33 and 34:
una cooperativa es considera com un
Page 35 and 36:
si aquestes van ser les raons del f
Page 37 and 38:
amb la idea i disposaven dels fons
Page 39 and 40:
Adonar-se del potencial Si la major
Page 41 and 42:
En tot moment s’ha de vigilar per
Page 43:
ativisme ofereix. No obstant això,
Page 46 and 47:
L’ètica en els negocis El concep
Page 48 and 49:
El nombre de consumidors que creu q
Page 50 and 51:
ambient. Com que estan interessats
Page 52 and 53:
punts de venda fixos, així com pun
Page 54 and 55:
aclamada pels mitjans de comunicaci
Page 57 and 58:
Massa gent rica “Diríase que el
Page 59 and 60:
cultats i problemes dels països po
Page 61 and 62:
tot, la minoria poderosa que acumul
Page 63 and 64: mular el crecimiento de la renta y
Page 65 and 66: La renda bàsica davant el repte de
Page 67 and 68: 5% dels ingressos totals, mentre el
Page 69 and 70: comunitats territorialment delimita
Page 71 and 72: filferrada constitueix en molts cas
Page 73 and 74: grans desafiaments a la proposta de
Page 75 and 76: a) No només la RB sinó qualsevol
Page 77 and 78: arribar a un equilibri entre païso
Page 79: · Neuman, G. (2003) “Human Right
Page 82 and 83: treball, de la branca que siguin, m
Page 84 and 85: afectiva, hedònica... 3 ), combina
Page 86 and 87: cis econòmics que en treuen, talme
Page 88 and 89: 4: Garcia, J.; Via, J.; Xirinacs L.
Page 91 and 92: El 28 de febrer de 2003 Antonio Can
Page 93 and 94: La característica essencial d’un
Page 95: en compte a l’hora d’abordar la
Page 98 and 99: La noció de xarxa de col·laboraci
Page 100 and 101: ealització d’una nova revolució
Page 102 and 103: que encara és adquirit al mercat c
Page 104 and 105: la seva proposta de societat postca
Page 107 and 108: Luis Razeto és llicenciat en Filos
Page 109 and 110: cartar que l’economia nord-americ
Page 111 and 112: des a legalitzar-se adoptant formes
Page 113: Al contrari, conec empreses amb for
Page 117 and 118: cooperativistes i aquestes aporten
Page 119: Llavors podem dir que al Govern li
Page 122 and 123: Gandhi en la empresa Jörg Zittlau
Page 124 and 125: Cómo ocupar el estado. Experiencia
Page 126 and 127: Mol-Matric, donant forma a l’auto
Page 128 and 129: nexe quaderns d’autogestió i eco
Page 130: nexe quaderns d’autogestió i eco
show all

quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?