quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

des a legalitzar-se adoptant formes que
no els són pròpies i que, per tant, els
creen una gran dificultat per dirigir-se
amb la coherència que
tenen, perquè han de fun-
cionar d’acord amb la normativa
pròpia de la racionalitat
econòmica que
regeix les empreses basades
en la no-solidaritat.
En aquest sentit i referint-nos,
per exemple, tan
sols al tema legal, si no hi
ha canvis en les normes
jurídiques, l’economia solidària podria
començar a transformar-se en funcional
al sistema actual?
No. Com pot ser funcional el que és
contrari i distint? L’economia solidària
opera amb una altra lògica. En un sistema
que està en crisi, que expulsa
gent, tot el que facin els qui estan fora
del sistema no serà mai funcional a
aquest. Efectivament, es critica l’economia
de solidaritat de ser funcional al
capitalisme; però aquesta crítica és
només ideològica i suposa un pensament
totalitzador, perquè quan un té la
idea que el món econòmic està estructurat
com un sistema, que tot és coherent
i cada part és funcional per al
desenvolupament d’aquest sistema, tot
el que passa serà sempre funcional al
sistema, perquè, si no, aquest ho hauria
exclòs. Però el que es fa fora d’aquesta
economia no és funcional ni és
no funcional, existeix a part del sistema.
Ja vaig dir abans que crec que l’economia
no està funcionant com a sistema,
que està desorganitzada, que
està en crisi. Llavors l’economia solidària
genera intents limitats de respondre
a aquesta crisi, una resposta que resulta
encara insuficient per generar una
nexe - 18
La solidaritat, base per a una nova racionalitat econòmica
Les crisis, quan
queden sense
resoldre’s a l’interior
del mode vigent
d’organització de
l’economia, obren
oportunitats de
canvi.
veritable alternativa. El que considero
absolutament clar és que l’economia
solidària no és funcional al capitalisme,
perquè no és capitalista, ni
individualista, ni concen-
tradora de la riquesa, sinó
tot el contrari.
S’ha superat la visió dialèctica
que posa èmfasi en el
conflicte per al canvi del
model capitalista?
El conflicte és una realitat
social molt forta i natural,
que es genera a l’interior
d’estructures i processos contradictoris,
que no són pacífics. Hi ha conflictes
on hi ha injustícies, repressió, concentració
de la riquesa i augment de la
pobresa; llavors és natural que sorgeixin
conflictes. Mentre més agudes
siguin les injustícies, més forts seran
els conflictes. Ara, si els conflictes són
molt forts, el procés intern es desarticula,
la capacitat de mantenir l’ordre
elemental entre les parts necessàries
perquè funcioni el sistema de manera
integrada s’afebleix. De vegades, els
conflictes són dinamitzadors d’un sistema,
perquè li donen una dinàmica
positiva quan no són tan grans ni tan
aguts, i de fet són utilitzats i ajuden a
anar corregint els desequilibris. Ara bé,
si les injustícies són massa grans els
conflictes s’extremen i passa que l’ordre
es perd i la capacitat de reestructurar
un ordre més sistèmic es dilueix, no
hi ha capacitat de correcció i la dispersió
pot ser creixent. M’agrada insistir
que l’alternativa no sorgeix espontàniament
del conflicte, sinó que cal crearla.
El conflicte tot sol no generarà cap
alternativa, perquè el conflicte es dóna
entre forces a l’interior d’una realitat
establerta. O aquesta realitat es des-
109