quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

a) No només la RB sinó qualsevol mesura destinada a
millorar les condicions de vida en els països rics produirà un
“efecte crida”. Però a ningú no se li ocorre, per exemple, criticar
una possible política social que milloraria les condicions
de vida o de treball dels joves en un país desenvolupat argumentant
que aquesta mesura multiplicaria les desigualtats
entre els joves dels països rics i pobres i, doncs, provocaria
una arribada massiva d’immigrants. La solidesa analítica d’aquella
consideració sembla diluir-se a la llum d’aquest primer
contraargument.
b) El segon contraargument té una naturalesa programàtica.
És a dir, la proposta de la RB té vocació universal i és, en
principi, vàlida per a tota la població mundial. Per tant, és
aplicable a totes les regions subdesenvolupades del planeta,
mitjançant diferents estratègies de finançament. De fet,
podem pensar que l’aplicació d’una RB en aquests països
constituiria un fre al costós, tant en termes individuals com
socials, procés de migració internacional.
Sens dubte es tracta de dos contraarguments ben fonamentats.
No obstant això, la defensa conseqüencialista de l’adequació
de la RB en el context històric de la migració actual
pot i ha d’anar més enllà.
L’afirmació consistent a relacionar determinísticament una
RB amb l’arribada massiva d’immigrants se sosté, en el millor
dels casos, en la teoria econòmica neoclàssica a la qual devem
la primera teoria sistemàtica en immigració. 4 Aquesta tradició
segueix molt viva avui dia. En termes generals les seves teories
emfatitzen la tendència de les persones a moure’s de
zones més poblades a d’altres menys densament poblades, o
de regions amb rendes baixes a regions amb rendes altes o
vinculen les migracions als cicles econòmics. 5
L’argument fonamental del model econòmic de migració és
que la decisió de l’individu per emigrar es basa en la comparança
racional dels costos i beneficis relatius de romandre en
la seva regió d’origen o moure’s a diverses destinacions alternatives.
Així, des d’aquesta perspectiva és raonable pensar
que la RB seria un gran incentiu, un veritable reclam per als
immigrants. No obstant això, cal assenyalar que les teories
neoclàssiques de la migració han estat criticades per simplistes
i incapaces d’explicar els moviments d’immigració actuals
o predir-ne els futurs. De fet, és sociològicament irrealista
tractar els immigrants com a individus freds i calculadors
perfectes que posseeixen tota la informació sobre les seves
opcions i que tenen completa llibertat per triar les seves
accions racionalment.
nexe - 18
La renda bàsica davant el repte de la immigració
La mobilitat de
béns i capitals
gairebé sempre
comporta, o
determina, la
mobilitat de
persones.
4: Ens referim, és clar,
al treball pioner de
Ravenstein, el qual, a
la darreria del segle
XIX, va formular les
primeres lleis estadístiques
sobre immigració
(Vegeu Ravenstein,
1885, 1889).
5: Aquestes aproximacions
al fenomen de la
immigració són conegudes
com a teories
push-pull, ja que perceben
que les causes
de la immigració resideixen
en la combinació
de push-factors,
que indueixen les persones
a abandonar les
seves regions d’origen,
i els pull-factors, que
les atreuen cap a certs
contextos d’acollida.
Els push-factors
inclouen el creixement
73