quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

cis econòmics que en treuen, talment
com qualsevol empresari o gerent capitalista
valora la marxa del seu negoci. En
canvi, no ens interessem
mai per saber el grau de
democràcia de les cooperatives,
el nivell de satisfacció
personal dels qui hi treballen,
les seves bandes salarials,
el protagonisme que hi
tenen –o no– les dones, el
nombre i els drets de les persones
no sòcies, o els excedents
cooperatius destinats
a causes socials. 6
Si volem regenerar el cooperativisme
i recuperar la
seva funció històrica d’alternativa a l’empresa
capitalista, necessitem, entre
altres coses, crear una cultura de gestió
pròpia, que se sustenti en la identitat
cooperativa en comptes de diluir-la, tal
com sol passar ara. No són grans teories
abstractes sobre l’economia cooperativa
o solidària allò que ens cal, sinó polítiques,
criteris i procediments que operativitzin
els valors i principis cooperatius en
la gestió diària, que ens facin descobrir
que aquests valors i principis no són un
límit ètic que ens posem en els negocis,
perquè som bona gent (una nosa autoimposada,
al capdavall), sinó un instrument
eficaç per aconseguir el nostre èxit,
l’èxit cooperatiu, diferent del de l’empresa
capitalista. Necessitem, doncs, cultura
de gestió cooperativa.
Abans d’acabar aquest article, desenvolupant
una mica més com generar
aquesta cultura de gestió cooperativa,
esmento de passada quins podrien ser
aquests altres objectius que, al meu
parer, ajudarien a regenerar el cooperativisme,
a part de formular i practicar una
cultura de gestió cooperativa,. Destaco
tres objectius més a mitja termini:
84
Cooperativisme: regeneració o assimilació
Incapaces de resistir
la pressió i les
limitacions
estructurals d’un
sistema social hostil,
les cooperatives
tendeixen a
assemblar-se cada
cop més a l’empresa
capitalista.
a) la formació de noves cooperatives
en què la motivació principal dels socis
sigui intentar superar les relacions d’alienació,
dominació i explo-
tació intrínseques a l’empresa
capitalista;
b) la creació d’un primer
assaig de mercat social que
enxarxi un centenar de cooperatives
i altres empreses
de l’economia solidària (i els
seus membres respectius)
en relacions de client-proveïdor
i utilitzant parcialment
per als intercanvis una
moneda pròpia;
c) la constitució del cooperativisme
en un moviment sociopolític,
com ho va ser fins al 1939, vinculat als
moviments socials transformadors d’avui
dia.
Pouar de la pràctica cooperativa
A totes les cooperatives, al llarg de la
seva existència, se’ls presenten una
sèrie de circumstàncies típiques, com
són, posem per cas, la relació entre la
feina de produir i la de gestionar, l’oportunitat
de captar noves quotes de mercat,
la necessitat de canviar d’activitat,
la fluctuació de la demanda, la crisi del
sector, el canvi generacional... És en
situacions decisives com aquestes quan,
en no disposar de prou cultura de gestió
cooperativa, recorrem a la cultura de
gestió capitalista, amb els efectes distorsionadors
i desnaturalitzadors sobre el
futur de les nostres organitzacions que
aquesta provoca.
Dit d’una altra manera, per fer front a
l’economicisme, la tecnocràcia o l’egoisme
de grup necessitem respondre preguntes
del tipus: Com professionalitzem
la gestió aprofundint la participació i la
nexe - 18