quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

nu, sinó immoral, plantejar-se el problema de la ciutadania
en el marc dels estats nació, com si el seu producte a distribuir
fos aliè al que hi ha dintre i més enllà de les seves fronteres.
b) Qui distribueix?
Hi ha, en el debat acadèmic europeu, dues propostes concretes
a la segona pregunta de Pioch: a) atorgar una RB universal,
a escala planetària, global, i b) designar la Unió Europea
com la nova unitat de distribució d’una RB (Schmitter
2000; Pioch 2002). La primera proposta pot semblar, a primera
vista, poc factible des d’un punt de vista polític, encara
que sens dubte resoldria el problema de la immigració econòmica.
Però, en realitat, des del punt de vista de la factibilitat
política, la segona opció no ens ofereix més esperances per a
l’aplicació de la RB. La diversitat econòmica i institucional
dels estats membres constitueix una veritable barrera per a
l’harmonització necessària per aplicar una RB a escala europea.
El disseny i la gestió de les polítiques socials de benestar
es manté encara al nivell nacional. Tot i que, lamentablement,
la integració europea imposa constriccions polítiques i
econòmiques que tendeixen a reduir la capacitat de desenvolupament
de polítiques nacionals generoses en termes de
benestar (Pioch, 2002). De moment, malgrat les constriccions
descrites, sembla més fàcil introduir una RB en l’àmbit en el
nacional que en l’europeu o mundial.
La resposta als desafiaments que planteja Pioch es pot
resumir com segueix: hi ha prou arguments per afirmar que,
en un context d’alta mobilitat de la població internacional,
una proposta nacional de RB (opció que, avui dia, és políticament
més factible) hauria d’incloure com a beneficiaris del
subsidi no només els ciutadans de ple dret sinó també els
immigrants amb permís de residència. Hauria d’incloure també,
com a mínim, aquells a qui assisteix el dret “d’hoste”.
Excloure els treballadors immigrants legals que en certa
mesura mantenen el sistema de protecció social sembla
reprobable des de qualsevol criteri de justícia distributiva.
c) El fantasma de l’efecte crida
Una de les crítiques més comunes quan sovint es debat
sobre la proposta de la RB és que la seva aplicació podria
generar l’arribada massiva d’immigrants dels països subdesenvolupats.
Aquesta objecció ha estat ja rebatuda pels partidaris
de la RB mitjançant dos contraarguments:
72
La renda bàsica davant el repte de la immigració
La perspectiva
d’una societat
totalment
estratificada amb
una ciutadania
nativa vivint en
unes condicions
socials
avantatjoses i una
població
immigrant
semiesclavitzada
és la imatge d’una
societat
draconiana que
no mereix cap
crèdit moral.
nexe - 18