quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

car moneda i, com que hi havia més
diners que productes per comprar, la
moneda social va patir un procés inflacionari
fins que la xarxa va
col·lapsar. Actualment,
segueix existint però més
petita i funcionant sobre
altres bases.
I què es pot fer des de
les administracions?
Des de les administracions
democràtiques, caldria
construir un sector
públic que oferís un sistema
sanitari, una seguretat social
i una educació universals
i de qualitat, un estat
que regulés els mercats i protegís l’economia
solidària, que articulés xarxes,
actors i iniciatives perquè construïssin
un projecte estratègic compartit. Caldria
treballar també amb els mitjans de
comunicació perquè difonguessin una
imatge positiva de l’economia solidària
en lloc d’estigmatitzar-la com fan ara,
que idealitzen la competitivitat i les
empreses anomenades d’èxit.
També és necessari reformar el sistema
financer perquè l’estalvi popular serveixi
per reforçar l’economia solidària.
Així mateix, les administracions han de
registrar aquesta economia, que en part
és informal; fins ara no ho ha fet per
desinterès i perquè és molt costós. A
més, l’economia solidària necessita centres
tecnològics al seu servei.
El teu plantejament concedeix
molta importància a l’esfera institucional
per desenvolupar l’economia
del treball.
Les realitats d’economia del treball
són massa febles per créixer per si
soles. En aquest sentit, necessiten el
nexe - 18
És urgent que ens fem càrrec de l’economia
Es tracta de reforçar
els aspectes més
solidaris del
cooperativisme i les
altres realitats de
l’economia del
treball, així com
multiplicar-ne les
experiències i
organitzar-se en
xarxes.
suport tant dels moviments socials com
de les administracions. Quan camperols
de l’MST brasiler ocupen un latifundi,
arriba un moment
que han de legalitzar
aquesta ocupació, però sols
no tenen prou força per
aconseguir-ho, necessiten
el suport dels altres moviments
i, finalment, que
l’Estat els concedeixi la propietat
de la terra. No és
secundari, per exemple,
que el govern de Kirchner
creï una secretaria de
desenvolupament local i
economia social, o que atorgui
subsidis per crear
empreses familiars i cooperatives. La
situació de l’economia del treball també
millora en aquells municipis on l’Ajuntament
és més progressista, com passa
a la ciutat argentina de Rosario.
També cal democratitzar la política
per mitjà de la gestió participativa, canviar
la relació entre els partits polítics i
els moviments socials, i apropar els
sindicats a l’economia solidària. Per
exemple, el moviment sindical argentí
està dividit sobre l’economia solidària.
Mentre que el sindicat majoritari, la
CGT, no li dóna suport, la CTA (Central
de Treballadors Argentins) ha incorporat
la construcció de l’economia solidària
en la seva estratègia. Al Brasil també:
per a la CUT (Central Única de
Treballadors), el socialisme consisteix a
desenvolupar cooperatives de treball i,
de fet, està incubant moltes cooperatives
de treball.
Podríem pensar que el creixement
de l’economia solidària a països com
l’Argentina és fruit de les situacions
de crisi que generen atur massiu i
11