quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

sones és el concepte republicà del “dret a l’hospitalitat”.
Aquesta noció pot ajudar-nos, com un primer pas, a argumentar
a favor del dret a l’acollida dels immigrants.
El 1795 Immanuel Kant va escriure el seu cèlebre assaig
La pau perpètua, després que se signés el Tractat de Basilea
entre Prússia i la França revolucionària. En el seu assaig,
Kant es va aventurar a formular tres articles definitius per
assolir la pau perpètua entre estats, que eren:
i) “La constitució política ha de ser en tot Estat republicà”;
ii) “El dret de gents s’ha de fundar en una federació d’estats
lliures”, i
iii) “El dret de ciutadania mundial s’ha de limitar a les condicions
d’universal hospitalitat”.
El seu tercer article, curiosament el menys tractat en la
literatura acadèmica, és el que ens interessa explorar. Diu
Kant:
“Significa hospitalitat el dret d’un estranger a no rebre un
tracte hostil pel mer fet de ser arribat al territori d’un altre.
Aquest pot rebutjar-lo si la repulsa no ha de ser causa de la
ruïna del nouvingut; però mentre l’estranger es mantingui
pacífic al seu lloc no serà possible hostilitzar-lo. No es tracta
aquí d’un dret pel qual el nouvingut pugui exigir el tracte
d’hoste _[...]_, sinó simplement d’un dret de visitant, que a
tots els homes assisteix: el dret a presentar-se en una societat.
Es funda aquest dret en la comuna possessió de la superfície
de la terra; els homes no poden escampar-se fins a l’infinit
pel globus, la superfície del qual és limitada, i, per tant,
han de tolerar mútuament la seva presència” (Kant, [1795]
1994).
El concepte kantià d’hospitalitat no és, en principi, un ideal
socialment exigent. De fet, l’autor distingeix clarament
entre el dret d’hoste i el dret de visitant. Mentre que el primer
significa un privilegi especial que el sobirà republicà pot atorgar,
a voluntat, a certs estrangers que habiten en els seus
territoris (sigui per realitzar certes funcions, per realitzar certes
activitats econòmiques o per representar els seus ens polítics),
el segon és simplement un dret de permanència temporal.
Ara bé, el dret d’hospitalitat no es pot negar, en paraules
de Kant, si la negativa involucrés la destrucció de l’altre.
Kant, en el seu temps, considerava insostenible negar la
residència a víctimes de guerres religioses, víctimes de pirateria
o enfonsament de naus, per exemple, ja que aquesta negativa
significava la mort d’aquestes persones. Els nivells de
pauperització als països pobres són tan grans que creuar una
68
La renda bàsica davant el repte de la immigració
La Declaració
Universal dels
Drets Humans
reconeix el dret a
la llibertat de
moviments a
través de les
fronteres: el dret
a emigrar, però no
el dret a
immigrar.
nexe - 18