quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

amb la idea i disposaven dels fons de formació per finançarla
(incloent-hi Royal Arsenal, South Suburban, Leicester i
Derby), i les innovacions d’èxit (com ara la de la Leicester
Society, que va idear una oficina d’orientació per al consumidor
situada dins de l’establiment; o la de South Suburban,
que va dedicar uns quants vespres a explicar les diferents
maneres de tallar la carn i d’usar-la) no es van repetir enlloc
més.
En termes tant econòmics com educatius, el principal problema
de les cooperatives de consum a partir de 1950 fou la
poca visió de futur. Això pot ser degut al fet que els qui prenien
decisions s’havien socialitzat en una organització que
cada vegada més es basava en l’alimentació minorista. En
paraules de John Henry Clippinger, la cooperativa de consum
compartia els problemes de moltes organitzacions que “estan
tan vinculades al passat que són incapaces de veure el futur”.
Atesa aquesta situació, el declivi era inevitable.
La Comissió Cooperativa de 2001
L’informe de la Comissió Cooperativa de 2001 considera
que avui el cooperativisme de consum britànic es troba en
una situació intrínsecament més favorable amb vista al futur
que als anys 1950, encara que el volum de vendes representi
una petita fracció del que era. Abunden els exemples de com
el sector en conjunt, per primera vegada en 140 anys, mira de
trobar la manera de treballar tots plegats. Les cooperatives de
consum han començat a redescobrir el valor de fomentar la
identitat cooperativa, que servirà per determinar la política, i
el de cooperar activament les unes amb les altres sobre una
base federal. Després d’haver estat testimoni durant 50 anys
del debat polaritzat sobre la propietat pública contra la propietat
privada, l’opinió pública es mostra actualment més disposada
a acceptar les idees de mutualitat que en els anys de
la immediata postguerra, època en què les solucions estatals
semblaven la millor opció per resoldre els problemes de les
classes populars.
Per comprendre el moviment com un complex sistema
adaptatiu, es pot observar l’entusiasme amb què l’informe ha
il·lustrat el concepte de cercle virtuós (que consisteix en objectius
socials, avantatge competitiu i èxit econòmic) presentantlo
com un punt definitiu de ruptura amb les confusions del
passat sobre el “què” i el “com” de l’èxit del comerç cooperatiu.
Tanmateix, aquest suport tan ampli de què gaudeix el
concepte també pot fer-nos preguntar si tots els defensors del
nexe - 18
L’educació i l’adaptabilitat en l’èxit cooperatiu
L’opinió pública
es mostra
actualment més
disposada a
acceptar les idees
de mutualitat que
en els anys de la
immediata
postguerra, època
en què les
solucions estatals
semblaven la
millor opció per
resoldre els
problemes de les
classes populars.
35