quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

comunitats territorialment delimitades, busquen ingressar-hi
o volen convertir-se en membres d’aquestes (Benhabib,
2005). Vegem, amb algun detall, el seu contingut.
El desenvolupament dels processos d’immigració massius
i incontrolats multiplica les condicions d’extrema pobresa i
desigualtat social al món. A les darreres dècades, la migració
cap als països d’Europa Occidental s’ha transformat d’un
tipus d’immigrant principalment polític a un altre que canvia
de país determinat per la pobresa, la misèria o els conflictes
armats. La majoria dels immigrants que vénen de països no
europeus busquen una manera de vida que els garanteixi la
supervivència i millors oportunitats socials i econòmiques. Es
troba aquesta recerca legitimada pels drets humans?
L’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans
(Nacions Unides, 1948) reconeix el dret a la llibertat de moviment
a través de les fronteres: el dret a emigrar, és a dir, a
deixar el país, però no el dret a immigrar, és a dir, el dret a
entrar en un país. L’article 14 estableix el dret a gaudir de l’asil
sota certes circumstàncies mentre l’article 1 assegura que
tots tenen “el dret a una nacionalitat”. Especialment cridaner
és el dret que s’estipula a la segona meitat de l’article 15 pel
qual: “A ningú se’l privarà arbitràriament de la seva nacionalitat
ni del dret a canviar de nacionalitat”. En la mateixa línia,
sorprèn també el sospitós silenci que guarda la Declaració
Universal sobre l’obligació dels estats de permetre l’ingrés
d’immigrants, sostenir i protegir el dret d’asil i permetre la
ciutadania de residents i ciutadans estrangers. Malgrat el
caràcter transnacional d’aquests drets, la Declaració sosté,
com és sabut per tots, la sobirania nacional dels estats individuals.
En síntesi, el dret a la llibertat de moviment està definit de
forma contradictòria i vaga en la Declaració Universal, ja que
ni té un destinatari clar ni estableix obligacions específiques
que han de complir els estats que reben i els d’on es marxa.
Tanmateix, l’única idea que el règim internacional ens aporta
és que els estats ja no gaudeixen de l’última autoritat sobre
tots els objectes i subjectes dintre del seu territori circumscrit
i, per tant, en matèria de drets humans han de respondre a
la llei internacional d’alguna manera.
Atesa l’ambigüitat del marc legal internacional a l’hora d’abordar
els drets fonamentals dels immigrants, hem d’aprofundir
en altres fonts en les quals es podria fonamentar normativament
l’assignació d’una RB per als immigrants. Així,
des d’un punt de vista moral, una de les nocions clau per
aprofundir en la qüestió del dret al lliure moviment de les per-
nexe - 18
La renda bàsica davant el repte de la immigració
La migració
internacional és,
sens dubte, un
dels processos
socials més
rellevants des del
final de la guerra
freda.
67