quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

exemple de real politik i la veritat és que aquest és l’únic treball
formatiu en què la gerència vol invertir?
La promoció de l’educació ha estat una característica permanent
del moviment cooperatiu, des dels Pioners de Rochdale,
els quals van adoptar aquest tret com un dels seus principis,
fins a l’Oxfordshire Mutuality Task Force, que va
afirmar que el coneixement és un factor d’èxit a les estructures
mutuals. Tanmateix, en la pràctica, aquest concepte ha
estat mal definit i poc entès, i s’ha considerat, bé un principi
fonamental del cooperativisme, bé una distracció costosa del
negoci real.
Aquest article intenta analitzar quin ha estat el paper de l’educació
en el context de la història del moviment cooperatiu
britànic, de quina manera ha contribuït als èxits i als fracassos
d’aquest moviment i com es pot entendre la relació existent
entre l’educació i el cooperativisme. No pretenc fer cap anàlisi
definitiva d’aquestes qüestions, però espero que els lectors considerin
l’article com una contribució provocadora al debat
sobre el futur del moviment cooperatiu, i que la meva opinió
pugui ajudar-los a treure’n les seves pròpies conclusions.
Educació cooperativa i tradició autodidacta
Els antics cooperativistes formaven part d’una llarga tradició
d’autoeducació (el que Jonathan Rose ha denominat autodidactisme)
entre les classes obreres britàniques. La majoria
eren artesans que volien combinar la dignitat i la independència
que els permetien les habilitats pràctiques amb la
llibertat intel·lectual d’aprendre.
Per tant, fou natural que cooperativistes com els Pioners de
Rochdale, que valoraven la pròpia educació i volien aprofundir-la,
establissin un fons educatiu, extret del superàvit
comercial, per crear una sala de lectura i una biblioteca, i
pagar també diversos cursos. Així mateix, fou normal que
d’altres cooperatives establissin fons similars. A més d’aquest
fons, clarament identificat com a educatiu, hi havia oportunitats
d’aprenentatge informals i indirectes per als socis obtingudes
per mitjà de la cooperativa.
Per exemple, pràcticament cada cooperativa disposava d’una
sala que, a més d’utilitzar-se per a les reunions i altres
activitats cooperatives, es podia llogar amb fins educatius
més amplis. Però la forma més significativa d’educació dels
socis cooperativistes (tot i que mai no s’ha identificat com a
tal) derivava de la mateixa participació a l’empresa; el desco-
26
L’educació i l’adaptabilitat en l’èxit cooperatiu
La majoria dels
cooperativistes
britànics del segle
XIX eren artesans
que volien
combinar la
dignitat i la
independència que
els permetien les
habilitats
pràctiques amb la
llibertat
intel·lectual
d’aprendre.
nexe - 18