quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

cultats i problemes dels països pobres. Però, quin és exactament
aquest sistema? Només genera pobresa als països on no
s’ha establert?
La modernitat líquida
El concepte de modernitat líquida és una proposta del
sociòleg Zygmunt Bauman. La modernitat, diu, “va néixer
conjuntament amb la idea que el món es podia canviar” 3 . A
nivell productiu, es va passar d’un sistema d’agricultura (en
si mateix renovable) a un sistema industrial, també vinculat
al mode de funcionament de la mineria, òbviament no renovable
i que passava a representar una discontinuïtat en la
cadena de convivència humana.
Aquesta voluntat de canviar i transformar va generar una
cursa per l’aparició de dissenys dels models de societat: “La
història moderna ha estat, consegüentment, una història de
disseny i un museu cementiri de dissenys provats, esgotats,
refusats i abandonats en la guerra que hi ha en curs de conquesta
i/o desgast contra la naturalesa” 4 . Aquesta cursa s’inicia
a nivell “occidental” i mercantilitza totes les parts d’una
societat que s’ha convertit en una gran cadena de producció.
I en aquesta gran cadena apareixen els residus.
Perquè una cosa sigui creada, una altra cosa haurà d’haver
estat rebutjada. La cursa per la creació d’allò nou, associat
a allò que és bell, harmònic, símbol de la capacitat humana
per innovar, l’explica Bauman a partir de Miquel Àngel:
“Cuando le preguntaban cómo lograba la bella armonía de
sus esculturas, Miguel Ángel respondia al parecer: “Es sencillo.
Se coge un bloque de mármol y se eliminan todos los
pedazos superfluos”. En el apogeo del Renacimiento, Miguel
Ángel proclamaba el precepto que había de guiar la creación
moderna. La separación y la destrucción de los residuos
habría de ser el secreto de la creación moderna: eliminando y
tirando lo superfluo, lo innecesario y lo inútil habría de adivinarse
lo agradable y lo gratificante” 5 .
Amb l’arribada de la modernitat, el residu es converteix en
un element indispensable del procés creatiu. De les fàbriques,
cada dia en surten dos camions, un carregat amb “el producte”,
i l’altre carregat amb “el residu”, l’inservible, el sobrant.
Però Mary Douglas ens recorda que cap objecte no és residu
per les seves qualitats intrínseques i cap objecte no pot
arribar a ser residu en virtut de la seva lògica interna. Com a
exemple, ens posa el cabell. Un element tan apreciat del nostre
aspecte físic, que compleix una funció protectora, etc. I
nexe - 18
Modernitat i exclusió
La modernitat va
néixer juntament
amb la idea que el
món es podia
canviar.
3: Op. cit., pàg. 38.
4: Op. cit., pàg. 38.
5: Op. cit., pàg. 36.
57