quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

democràcia? Com reconvertim cooperatives
que produeixen béns no sostenibles
perquè d’aquí a un temps fabriquin béns
socialment útils? Com afrontem
les fluctuacions de la
demanda sense provocar
precarietat, superexplotació
o sobredimensionar-nos?
Com creixem fins a la nostra
dimensió òptima, mantenint
la participació i la democràcia?
Com obrem per tal de
no competir amb altres cooperatives?
Com creem cooperatives
prou interessants per atraure
persones creatives i socialment inquietes?
Com eduquem els nous socis en els
principis i valors cooperatius? Com contrapesem
les pèrdues de participació
individual i de sobirania col·lectiva pròpies
dels grups cooperatius? Com augmentem
la nostra aportació a la societat
i evitem que aquesta es deixi engalipar
per les companyies capitalistes d’última
generació que ara van de socialment responsables?
Etcètera, etcètera.
Les respostes a totes aquestes preguntes
no les proporcionarà mai cap
escola de negocis. Només poden sortir de
la pràctica de les cooperatives i del seu
estudi per part de persones cooperativistes.
Es tractaria de detectar les experiències
reeixides que han viscut moltes cooperatives
transformadores quan s’han
hagut d’enfrontar a alguna d’aquelles
situacions decisives que esmentàvem
més amunt i analitzar-les, depurar-les,
extreure’n els trets generalitzables i
posar els coneixements apresos a disposició
de totes les cooperatives. Naturalment,
la seva posada en pràctica permetria
verificar i polir aquests criteris de
gestió cooperativa en un procés en realimentació
contínua.
nexe - 18
Cooperativisme: regeneració o assimilació
L’economicisme
consisteix a concebre
la cooperativa com
una institució que té
per única finalitat
obtenir el màxim
benefici econòmic.
O apostem per reforçar la identitat
cooperativa, amb totes les conseqüències
que hem apuntat aquí, o la força del
corrent dominant ens portarà
a diluir-nos en l’immens
oceà capitalista. És impossible
quedar-nos quiets en un
il·lusori terme mitjà, o avancem
o retrocedim. Fins ara
les cooperatives havien format
part de la solució; tant
de bo siguem a temps d’evitar
que d’aquí a uns anys
formin part del problema.
Notes:
1: Vegeu Más allá del capitalismo,
David Schweickart, Editorial Sal Terrae,
1997.
2: L’ACI defineix la cooperativa com
“una associació autònoma de persones
que s’han unit de manera voluntària per
satisfer les seves necessitats i aspiracions
econòmiques, socials i culturals en
comú mitjançant una empresa de propietat
conjunta i de gestió democràtica”
(la cursiva és nostra). O, com també diu
Joseba Azkarraga Etxegibel, professor de
sociologia de la Universitat de Mondragon
i investigador de l’Institut d’Estudis
Cooperatius LANKI d’aquella mateixa
universitat, “l’economia social no pretén
simplement una activitat empresarial
amb determinades inclusions ètiques,
sinó que al mateix temps es defineix a si
mateixa com un projecte ètic de construcció
social, de vertebració i cohesió
social, que utilitza per a això l’activitat
empresarial”, a Modernidad y cooperativismo.
Una mirada sobre los sentidos y la
cultura cooperativa de Mondragón.
3: Schvarstein, Leonardo. Diseño de
organizaciones. Buenos Aires: Ed. Paidós,
1998, p. 309.
85