quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

deixant fora els immigrants. No obstant això, normativament
existeixen bones raons tant deontològiques com conseqüencialistes
per incloure aquest grup com a beneficiari.
La desterritorialització de l’ésser humà
L’auge de la migració internacional és, sens dubte, un dels
processos socials mundials més significatius des de la fi de la
guerra freda. Els processos migratoris no són fets casuals ni
aïllats, sinó que s’emmarquen dintre d’un fenomen més ampli
i complex que coincidim a denominar globalització. Ambdós
processos no són comprensibles aïlladament, ja que la mobilitat
de béns i capitals gairebé sempre comporta –o determina_
la mobilitat de persones (Castles and Miller, 2003).
Seguint Castles (2003), hi ha una àmplia gamma de possibles
factors explicatius de l’auge de la migració internacional
produïda al món des del final dels anys setanta. Així, Castles
destaca variables tan diferents com l’augment de les desigualtats
entre el Nord i el Sud, les pressions ecològiques i
demogràfiques, la intensificació dels conflictes ètnics o la creació
de noves àrees industrials i de negoci. Tots aquests factors
han augmentat, de forma considerable, el nombre de persones
amatents de sortir dels seus països a la recerca de
millors oportunitats de vida, sigui a la recerca de treball assalariat,
sigui a la recerca d’asil polític. 1 Tanmateix, no totes les
variables apuntades per Castles són igual de rellevants. Sens
dubte, l’augment de les desigualtats entre països és el motor
del procés, en determinar la situació de vulnerabilitat dels
més febles.
Al voltant de 2.800 milions de persones, això és, el 46 % de
la humanitat, viuen avui per sota de la línia de la pobresa que
el Banc Mundial fixa en menys de dos dòlars diaris. Una
pobresa tan extrema torna les persones especialment vulnerables
a canvis insignificants de les condicions naturals i
socials. Però, sobretot, aquesta situació les fa terriblement
dependents de la voluntat dels més poderosos i, per tant, les
exposa a moltes formes de dominació i abús. Cada any moren
uns 18 milions de persones per causes relacionades amb la
pobresa, és a dir, un terç de totes les morts humanes.
Aquesta pobresa extrema coexisteix amb la prosperitat
extraordinària d’altres països. En l’Informe anual del Programa
de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament (2005),
s’afirma que les 500 persones més riques del món reuneixen
més ingressos que els 416 milions de ciutadans més pobres.
En concret, el 40% de la població mundial només assoleix el
64
La renda bàsica davant el repte de la immigració
L’estatus de ple
ciutadà d’una
comunitat
provoca,
d’entrada, la
desigualtat per
exclusió d’altres
potencials
membres, que per
ser immigrants no
són beneficiaris
de ple dret.
1: Això explica una
enorme desigualtat: el
40% de la població
mundial tan sols
aconsegueix el 5% dels
ingressos totals, mentre
el 10% més ric
reuneix el 54%; 460
milions de persones de
18 països (la major
part d’aquests països,
de l’Àfrica i de l’antiga
URSS) ham empitjorat
el seu nivell de vida
respecte al principi de
la dècada dels noranta;
cada dia moren
30.000 infants per
causes evitables, etcètera
(Informe anual del
Programa de les
Nacions Unides sobre
el Desenvolupament,
PNUD, 2005).
nexe - 18