quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

Fins a fa cinc anys era molt poc el
que es parlava sobre cooperatives a
Veneçuela. De fet, la Superintendencia
Nacional de Cooperativas
(Sunacoop) registrava tot
just mil associacions d’aquest
tipus. No obstant
això, al juny de 2005
aquesta dada pujava fins a
74.147, segons xifres oficials.
Òbviament, el gir no
és casual. I és que dos anys
després de l’arribada del
president Chávez al poder,
el Govern va començar a parlar de cooperativisme.
El president va decidir
que tots els problemes de les comunitats
podien resoldre’s si s’ajuntaven
cinc persones i constituïen una associació
cooperativa. Però la cosa no és
tan senzilla.
Si bé és cert que les cooperatives
són organitzacions (associacionsempreses)
constituïdes de manera
voluntària per un grup de persones per
solucionar els seus propis problemes,
la mera intenció no és suficient. Cal
preparació, educació cooperativista,
conèixer els principis i valors cooperatius
i estudiar si el projecte compta
amb viabilitat econòmica, i entendre
que el cooperativisme és una doctrina
econòmica social basada en la conformació
d’associacions econòmiques on
tots els membres són beneficiaris de la
seva activitat segons el treball que
aporten a l’activitat de la cooperativa i
no per la quantitat de diners que hagin
invertit. És a dir, abans de pensar a
conformar una cooperativa, cal saber
que les organitzacions d’aquest tipus
tenen la seva pròpia especificitat,
característica que ningú com el professor
Oscar Bastidas-Prim, coordinador
general del Centro de Estudios de la
114
Cooperatives a fons perdut. Entrevista a Oscar Bastidas-Delgado
Veneçuela té el major
nombre de
cooperatives
constituïdes al món
en poc temps i el
major cementiri de
cooperatives del món.
Participación, la Autogestión y el Cooperativismo,
Cepac, de la UCV, coneix
més –almenys a Veneçuela-. Bastidas
és un cooperativista amb
àmplia formació i trajectò-
ria. És administrador, consultor
en cooperativisme,
responsabilitat social i
balanç social de l’empresa,
i ha fet cursos de doctorat,
mestratges i postgraus a
l’Escola d’Alts Estudis en
Ciències Socials de París,
al Col·legi Cooperatiu de
París i a l’Institut d’Estudis de Desenvolupament
Econòmic i Social de la
Universitat de París I. Ha dedicat la
seva vida al cooperativisme. Per això
està tan qualificat per opinar sobre el
nou model cooperativista que impulsa
el president Chávez. Un nou model que
sembla més imposat que voluntari.
En primer lloc, Bastidas apunta que
la nova realitat cooperativista veneçolana
és una mica sui generis. “Els
esquemes de finançament –de cooperatives–
per governs són escassos, ja que
un dels pilars fonamentals del cooperativisme
és l’autofinançament”. Però,
a més, diu, “cal tenir molt clar que les
cooperatives no són l’única via per
resoldre problemes”.
Com s’ha d’interpretar el fet que el
nombre de cooperatives del país hagi
augmentat gairebé en un vuit mil per
cent durant els últims cinc anys?
Això és una bogeria arreu del món, i
és que amb aquestes 74 mil cooperatives
que registra actualment la Sunacoop,
Veneçuela s’ha col·locat en el segon
lloc dels països amb més cooperatives.
El primer país és la Xina, després
seguien els Estats Units, l’Índia i finalment
el Brasil, que té cinc milions de
nexe - 18