quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

nexe 18
Un projecte democràtic radical informat pel pluralisme tan sols es pot formular
de manera adequada en el context d’una perspectiva segons la qual
la “diferència” s’interpreti com a condició de la possibilitat de ser. De fet,
suggereixo que totes les formes de pluralisme que depenguin d’una lògica
dins el camp social que impliqui la idea de “ser com a presència” i que consideri
l’“objectivitat” com si formés part de “les coses mateixes” comporta
necessàriament reduir la pluralitat i, en darrer terme, negar-la. Aquest és,
de fet, el cas de les principals formes de pluralisme liberal, que generalment
comencen destacant allò que anomenen “el fet del pluralisme” i tot seguit
cerquen procediments per tractar aquestes diferències sense adonar-se que
l’objectiu dels procediments que apliquen és, en realitat, fer irrellevants les
diferències en qüestió i relegar el pluralisme a l’esfera privada.
Reconèixer l’existència de relacions de poder i la necessitat de transformarles,
renunciant al mateix temps a la il·lusió que podríem alliberar-nos completament
del poder: heus ací allò que té d’específic el projecte que hem
anomenat “democràcia radical i plural”. Aquest projecte reconeix que l’especificitat
de la democràcia pluralista moderna –fins i tot en el cas de les
democràcies ben ordenades– no rau en l’absència de predomini ni de
violència, sinó en l’establiment d’un conjunt d’institucions mitjançant les
quals es fa possible limitar-les i impugnar-les. Negar el caràcter ineliminable
de l’antagonisme i proposar-se obtenir un consens universal racional,
heus ací l’autèntica amenaça per a la democràcia. De fet, aquesta actitud
pot dur a una violència no reconeguda i amagar-la darrere de les crides a
la “racionalitat”, tal com sovint passa amb el pensament liberal, que
emmascara les necessàries fronteres i formes d’exclusió darrere de pretensions
de “neutralitat”.
Chantal Mouffe, La paradoja democrática