quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

afectiva, hedònica... 3 ), combinació que
ha de ser pròpia de cada organització i
gaudir del consens dels seus membres.
Economicisme, per exem-
ple, és avantposar els
guanys econòmics a la
reducció de la jornada laboral
o a l’ètica que ens faria
deixar de treballar per un
client socialment irresponsable.
Economicisme és
obsessionar-se per ser els
líders del mercat, perquè la
cooperativa es faci sempre
més i més gran, ignorant
que expandir-se no sempre
equival a enfortir-se i que el
creixement aigualeix la participació
i la democràcia, que
cada organització ha de trobar
la seva dimensió òptima,
segons diversos factors tant externs com
interns, i que hi ha altres maneres de
desenvolupar-se que no passen per créixer,
com ara intercooperar.
Frases de l’estil “Les cooperatives també
som empreses!”, sovint només busquen
justificar aquest economicisme.
Respondre a aquesta obvietat amb una
altra obvietat, sovint oblidada, “I els cooperativistes
també som persones!”, pot
ajudar a ressituar el debat, mostrant
com la cooperativa existeix també per
satisfer les idees, els sentiments i els
desitjos de les persones que en formen
part, així com les seves variades necessitats
(de subsistència, naturalment, però
també de participació, d’afecte, de creativitat...).
L’economicisme redueix l’èxit a l’obtenció
del màxim benefici econòmic.
Tanmateix, el concepte d’èxit propi del
cooperativisme ha de ser tot un altre;
l’èxit cooperatiu ha d’incloure naturalment
unes condicions laborals i econò-
82
Cooperativisme: regeneració o assimilació
Moltes cooperatives
no neixen d’un desig
de resistència
personal a
l’explotació
capitalista, sinó
només per la
necessitat
d’aconseguir el lloc
de treball estable que
l’atur i la precarietat
negaven a una part
de les classes
populars.
miques dignes per als socis i assalariats
de les cooperatives, però al mateix temps
també altres beneficis per a les persones
(la satisfacció en el treball,
l’aprenentatge...), per a la
societat i per a la consolidació
de la pròpia cooperativa.
És el que anomenem triple
excedent cooperatiu. 4
Així doncs, si no reemplacem
la visió economicista de
la finalitat de la cooperativa
per una visió humanista, els
seus membres se sentiran
alienats respecte a l’organització
i el treball.
La tecnocràcia consisteix a
concentrar la majoria de
decisions de la cooperativa
en unes quantes persones,
els dirigents cooperatius,
siguin membres del consell rector, sigui
la gerència, siguin els líders informals.
En realitat hauria de ser al contrari; la
principal funció de les persones que
resulten democràticament elegides per
gestionar la cooperativa hauria de ser
facilitar l’autoorganització col·lectiva i
controlar únicament per excepció.
El dret a veu i vot en l’assemblea
general anual és condició necessària
però de cap manera suficient per garantir
la qualitat democràtica d’una cooperativa;
cal, a més, formular el projecte
empresarial i reformular-lo periòdicament
sempre de manera col·lectiva, cal
una organització del treball basada en
petits grups autogestionats i en l’autonomia
individual, calen llocs de treball amb
prou significat emocional i intel·lectual
per interessar les persones que els han
d’ocupar, calen assemblees actives i
nombroses, en què els socis disposin
d’una bona informació prèvia i, fins i tot,
nexe - 18