quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

les cooperatives van esdevenir cada cop més petites empreses
d’èxit més que part d’un moviment encaminat al canvi social.
L’èxit i el fracàs cooperatius
Per a la major part dels negocis, l’èxit és la capacitat de
produir beneficis i, a partir d’aquí, crear valor per als propietaris
del capital. Per contra, una cooperativa busca satisfer
les necessitats econòmiques, culturals i socials dels membres
que la conformen. La capacitat del moviment cooperatiu, fins
als anys 1950, per atraure nous membres i l’extraordinària
dimensió del seu imperi apunta que tant proveïa els seus
socis d’un servei valuós, com prosperava en els indicadors
convencionals. De manera semblant, el seu declivi posterior
es pot analitzar tant en termes de mercat (la quota de mercat
ha caigut almenys d’un 25% l’any 1950 a un 5% actualment),
com en el nombre de socis (bona part del capital social registrat
actualment pertany a socis que fa anys que han mort).
Donald Campbell assenyala “que tots els sistemes evolutius
depenen de tres elements: variació, selecció i retenció” i,
en conseqüència, si la seva actuació es veu compromesa,
perdran l’adaptabilitat i, gradualment, la capacitat per reproduir-se
en generacions posteriors. Sembla que aquest model
encaixa amb algunes interpretacions de la història del cooperativisme.
Al principi, el moviment agafà força de la variació tant
entre diverses manifestacions de la mateixa cooperació com
del fet que molts dels seus membres estaven implicats en un
ventall d’altres moviments socials que anaven des del cartisme
i el sindicalisme fins al cristianisme no conformista i l’anticlericalisme.
A mesura que les circumstàncies polítiques
van canviar, la gent simplement va dedicar la major part del
seu temps a donar suport a la causa que presentés perspectives
més encoratjadores (un exemple de selecció) i va aprofitar
el gran bagatge d’experiències diferents de l’època anterior,
la qual cosa va influir en el desenvolupament de cada
nova causa popular (dit altrament retenció). D’aquesta manera,
quan la Llei de reformes de 1832, juntament amb les
males collites de la dècada del 1840 i el declivi comercial posterior
a les guerres franceses, comprometeren l’efectivitat de
la campanya pel dret a vot parlamentari i la participació en
l’acció industrial, el model dels Pioners de Rochdale va aconseguir
un suport ampli i incorporà les lliçons apreses de les
cooperatives anteriors, que finalment fracassaren, i tenia
unes regles, com ara la neutralitat política i religiosa, que per-
nexe - 18
L’educació i l’adaptabilitat en l’èxit cooperatiu
L’imperatiu
organitzatiu de
treballar de
manera federal,
perquè les
cooperatives
poguessin assolir
plegades allò que
cap no podria
assolir per si sola,
va aplegar els
cooperativistes en
un fòrum en què
es compartien
algunes idees
sobre les millors
pràctiques.
29