quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

febles, estan molt barrejades dins el
magma de l’economia popular realment
existent, molt mesclades amb el sector
mercantil i molt subordina-
des a les grans empreses
capitalistes.
En la meva opinió, el programa
d’una economia del
treball hauria de ser el de
tots els treballadors, però
aquesta unitat dels treballadors
és molt difícil avui dia
perquè la majoria de sindicats no es fan
càrrec dels treballadors del sector informal
i, menys encara, dels aturats.
Resumint, és un problema de noms
però també d’enfocament. A mi em
sembla que, en aquests moments, no
és fonamental definir exactament quin
nom li hem de donar, sinó posar-nos
d’acord en els conceptes.
De tota manera, abans de continuar,
voldria preguntar-te per un
altre terme de la mateixa família,
més emprat als països anglosaxons,
que és el de Tercer Sector.
No hi ha coincidències entre el Tercer
Sector i l’economia social i solidària.
Tercer Sector vol dir ni estat ni
mercat. En canvi, l’economia solidària
o del treball no planteja prescindir del
mercat, sinó en tot cas reformar-lo en
clau solidària. El Tercer Sector aixopluga
les organitzacions sense finalitat de
lucre que no són estatals però compleixen
funcions públiques i que no han de
competir en el mercat amb les empreses.
Se suposa que són un món a part
i que se les ha de subsidiar.
Com hauria de ser una societat
basada en l’economia del treball?
Doncs hauria de subordinar el capital
al treball i comptar amb un estat
nexe - 18
És urgent que ens fem càrrec de l’economia
L’economia solidària
o del treball no
planteja prescindir
del mercat, sinó en
tot cas reformar-lo en
clau solidària.
democràtic que imposés límits al capital,
perquè necessitem l’estat i necessitem
el mercat, si bé diferents dels que
tenim ara. Hi hauria d’ha-
ver un sector estatal democratitzat
i participatiu (mitjançant
els pressupostos
participatius, la gestió participativa...),
un sector
d’empresa capitalista regulat
i restringit per l’estat,
amb una taxa d’acumulació
limitada considerada acceptable per la
societat, i un gran sector d’economia
del treball, que podrien ser grans xarxes
de cooperatives, petites empreses
familiars, etc., que no tindrien com a
finalitat l’acumulació. Per tant, seria
una economia mixta, però on l’hegemonia
correspondria als treballadors.
I quina mena de mercat necessitaríem?
Les relacions de mercat haurien d’estar
regulades. Caldria debatre què és un
preu just, per exemple, o com regulem
l’intercanvi entre el camp i la ciutat, o
entre els sectors professionals i els no
qualificats. Una situació ben diferent de
l’actual en què el mercat està obrint una
fosat cada cop més gran entre els salaris
alts i els baixos, amb el suport d’un estat
que desregula i flexibilitza la força de treball.
Perquè, com a societat, hauríem de
preguntar-nos: quina és la desigualtat
social que estem disposats a admetre?
Volem igualtat total, en quin grau acceptem
les diferències de renda i en quins
supòsits les permetem i en quins altres
no?
Què pot aportar el cooperativisme
a l’economia del treball?
El cooperativisme és un projecte
històric d’emancipació dels treballa-
9