quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

Aquesta afirmació suposa un avenç en la situació de les
desigualtats dins la nostra societat de gran magnitud. Desmitifica
les teories de la superpoblació:
Taula extreta de Zigmunt Bauman, Vidas desperdiciadas. La modernidad
y sus parias. Paidós Estado y Sociedad. Rubí, 2005. (pàg. 61).
Curiosament, la zona menys densament poblada d’aquesta
taula és la zona més pobra del planeta. Alhora, a
poca gent li passa pel cap parlar d’Holanda com d’un país
superpoblat.
“Las naciones ricas pueden permitirse una alta densidad
de población porque son centros “de alta entropía” que
extraen recursos, muy en especial las fuentes de energía,
del resto del mundo, y devuelven a cambio los residuos contaminantes
y con frecuencia tóxicos del procesamiento
industrial que agota, aniquila y destruye una gran parte de
las reservas energéticas mundiales” 2 .
El sistema de vida admès i practicat als països rics se
sustenta sobre la base de l’exclusió i la misèria d’altres països.
Paul Ehrlich i Ann Ehrlich van presentar una ponència
a la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament
que es va celebrar al Caire el 1994. Es titulava Massa
gent rica, i deia així: “L’impacte de la humanitat en el sistema
de preservació de la vida a la Terra no està determinat
merament pel nombre de persones vives al planeta. Depèn,
així mateix, del comportament d’aquestes persones. Quan
tenim en compte aquest comportament, sorgeix un panorama
totalment diferent: el principal problema de població
està als països rics. Hi ha, de fet, massa gent rica”.
Fa 12 anys, doncs, ens van alertar que el sistema de convivència
establert als països rics era el generador de les difi-
56
Modernitat i exclusió
Lloc Habitants/quilòmetre quadrat
Àfrica 21
Europa 101
Japó 331
Països Baixos 425
Taiwan 619
Hong Kong 5514
El sistema de vida
admès i practicat
als països rics se
sustenta sobre la
base de l’exclusió
i la misèria
d’altres països.
2: Op. cit. Pàg. 62.
nexe - 18