quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

5% dels ingressos totals, mentre el 10% més ric reuneix el
54%. Simplement transferint l’1% de la renda global agregada
dels països rics als països pobres s’eradicaria la pobresa
mundial (Pogge, 2002). I, no obstant això, la transferència de
la renda global s’està fent en sentit contrari. Les desigualtats
continuen creixent dècada rere dècada. Aproximadament,
460 milions de persones de 18 països han empitjorat el seu
nivell de vida respecte al principi de la dècada dels noranta.
Tot esperant una redistribució mundial equitativa dels
ingressos, a la part més vulnerable de la població mundial, de
moment, no li queda més remei que fer les maletes.
Una de les dificultats a què ens enfrontem els investigadors
socials per descriure els processos migratoris és la falta
de dades fiables sobre el nombre real de persones que han
abandonat el seu país de naixença al denominat hemisferi
nord. La majoria de les dades prové de les Nacions Unides
però certs països, implicats en el procés, no són membres de
les Nacions Unides i manquen de dades estadístiques fiables
sobre el moviment dels seus ciutadans. El nombre real d’immigrants
segueix sent una gran incògnita per a tots. No obstant
això, malgrat la incompleta informació de què disposem,
tot apunta que el procés migratori es pot considerar com un
veritable Big Bang. La International Organization for Migration
(IOM) estima que, si bé és cert que, en 1910, uns 33
milions de persones vivien en països diferents del seu, ja a
l’any 2000 el nombre d’immigrants era d’uns 175 milions. A
priori, podríem pensar que es tracta d’un efecte espuri relacionat
amb l’augment general de la població mundial total.
Ben al contrari. En aquest període, mentre la població mundial
es triplicava, les migracions es van multiplicar per sis.
Actualment, segons dades d’aquesta mateixa associació,
entre 5 i 10 milions de persones es converteixen en immigrants
cada any. (IOM, 2000).
Des del punt de vista de la geopolítica internacional, la
migració és un fenomen dinàmic, que està en constant evolució
i es troba subjecte a criteris que no sempre resulten perceptibles
a les nostres primeres intuïcions. Si durant la primera
meitat del segle XX regions com els Estats Units,
Canadà, Austràlia, Nova Zelanda o l’Argentina van ser considerades
“països clàssics d’immigració laboral”, a l’últim
temps la migració s’ha estès als països del nord i oest d’europeu.
Així, durant els 80, països mediterranis com Grècia, Itàlia
o Espanya, que durant dècades van ser d’emigració, s’han
transformat en àrees d’immigració. Actualment, algunes
regions de l’Europa Central i de l’Est -particularment Hon-
nexe - 18
La renda bàsica davant el repte de la immigració
En el món actual
no només és
ingenu, sinó
immoral,
plantejar-se el
problema de la
ciutadania en el
marc dels estats,
com si el seu
producte a
distribuir fos aliè
al que hi ha més
enllà de les seves
fronteres.
65