quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe
quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe
quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
en termes genèrics, podem identificar<br />
amb dos trets bàsics. Un tret és el predomini<br />
del capital financer sobre els<br />
processos econòmics, en el<br />
sentit que els processos<br />
productius, les fluctuacions<br />
dels mercats, les dinàmiques<br />
d’assignació dels<br />
recursos, les formes de distribució<br />
dels capitals i les<br />
tecnologies que es desenvolupen,<br />
responen als interessos<br />
dels qui controlen el capital financer,<br />
altament concentrat, que opera en<br />
forma molt lliure i es desplaça per totes<br />
les regions i països sense barreres aranzelàries,<br />
sense fronteres, operant amb<br />
molta flexibilitat i llibertat de moviments.<br />
El segon tret important per comprendre<br />
la manera de funcionar de les economies<br />
actuals és que, en els processos<br />
de producció, distribució i acumulació,<br />
el paper que compleix l’Estat, o els<br />
estats, ha canviat. Els estats ja no operen<br />
com a organismes que emprenen<br />
grans inversions, que generen riquesa i<br />
ocupació, sinó que fan més aviat d’ens<br />
reguladors, que hem de recordar que és<br />
la funció que els atribuïen les concepcions<br />
liberals clàssiques. I en el compliment<br />
d’aquesta funció els estats estan<br />
molt supeditats a les intencions del<br />
capital financer i tendeixen a facilitar i<br />
establir regulacions que afavoreixin els<br />
processos d’inversions dels propietaris<br />
dels recursos financers. Llavors avui no<br />
vivim en cap model, al contrari som producte<br />
d’una realitat que té la seva història<br />
complexa i contradictòria, que s’ha<br />
anat configurant en processos llargs i<br />
que ha experimentat importants canvis,<br />
i tal vegada el canvi més important que<br />
hem de reconèixer és que aquesta configuració<br />
econòmica actual està en crisi.<br />
106<br />
La solidaritat, base per a una nova racionalitat econòmica<br />
L’<strong>economia</strong> mundial<br />
és més caòtica,<br />
desordenada i<br />
incoherent del que<br />
suggereix la idea<br />
d’un model.<br />
Per mi, avui al món predomina una<br />
crisi i no un model. Es tracta d’una crisi<br />
financera que es manifesta amb molts<br />
indicadors; la dada més<br />
rellevant potser sigui l’enorme<br />
endeutament de tots els<br />
sectors i actors econòmics.<br />
Estan molt endeutats els<br />
consumidors, les famílies,<br />
que tenen deutes corresponents<br />
a 5, 6 o 8 vegades els<br />
seus ingressos mensuals;<br />
estan sobreendeutades les empreses<br />
productives, moltes de les quals estan<br />
operant amb patrimoni negatiu, o<br />
almenys, amb un nivell de passius dut a<br />
l’extrem de la capacitat de protegir crèdits<br />
amb el patrimoni de què disposen, i<br />
a més estan endeutats els estats nacionals,<br />
els governs, que arreu del món<br />
operen amb un elevat dèficit fiscal i han<br />
emès bons i títols de deutes sobirans i<br />
no sobirans en grans volums. Estan<br />
endeutats els organismes internacionals,<br />
fins i tot les Nacions Unides, i fins<br />
i tot les esglésies. Aquest endeutament<br />
no és altra cosa que el reflex i el resultat<br />
del que he dit abans, o sigui, del<br />
predomini del capital financer sobre el<br />
conjunt de l’<strong>economia</strong>, i té tots els<br />
actors econòmics -persones, empreses,<br />
governs i estats i institucions de tota<br />
mena- treballant per al capital financer,<br />
o sigui, depenent d’aquest i esforçantse<br />
per complir els compromisos financers<br />
que ha assumit amb aquest.<br />
Però tot això està en crisi. Passa que<br />
quan s’exageren aquests nivells d’endeutament<br />
i són tan generalitzats com<br />
els actuals, es provoca una situació d’alt<br />
risc per al mateix funcionament d’aquests<br />
mercats financers. Una manifestació<br />
d’això va ser l’Argentina, una altra<br />
és el que s’està observant amb el dòlar;<br />
en aquest cas fins i tot no podem des-<br />
nexe - 18