quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

en termes genèrics, podem identificar
amb dos trets bàsics. Un tret és el predomini
del capital financer sobre els
processos econòmics, en el
sentit que els processos
productius, les fluctuacions
dels mercats, les dinàmiques
d’assignació dels
recursos, les formes de distribució
dels capitals i les
tecnologies que es desenvolupen,
responen als interessos
dels qui controlen el capital financer,
altament concentrat, que opera en
forma molt lliure i es desplaça per totes
les regions i països sense barreres aranzelàries,
sense fronteres, operant amb
molta flexibilitat i llibertat de moviments.
El segon tret important per comprendre
la manera de funcionar de les economies
actuals és que, en els processos
de producció, distribució i acumulació,
el paper que compleix l’Estat, o els
estats, ha canviat. Els estats ja no operen
com a organismes que emprenen
grans inversions, que generen riquesa i
ocupació, sinó que fan més aviat d’ens
reguladors, que hem de recordar que és
la funció que els atribuïen les concepcions
liberals clàssiques. I en el compliment
d’aquesta funció els estats estan
molt supeditats a les intencions del
capital financer i tendeixen a facilitar i
establir regulacions que afavoreixin els
processos d’inversions dels propietaris
dels recursos financers. Llavors avui no
vivim en cap model, al contrari som producte
d’una realitat que té la seva història
complexa i contradictòria, que s’ha
anat configurant en processos llargs i
que ha experimentat importants canvis,
i tal vegada el canvi més important que
hem de reconèixer és que aquesta configuració
econòmica actual està en crisi.
106
La solidaritat, base per a una nova racionalitat econòmica
L’economia mundial
és més caòtica,
desordenada i
incoherent del que
suggereix la idea
d’un model.
Per mi, avui al món predomina una
crisi i no un model. Es tracta d’una crisi
financera que es manifesta amb molts
indicadors; la dada més
rellevant potser sigui l’enorme
endeutament de tots els
sectors i actors econòmics.
Estan molt endeutats els
consumidors, les famílies,
que tenen deutes corresponents
a 5, 6 o 8 vegades els
seus ingressos mensuals;
estan sobreendeutades les empreses
productives, moltes de les quals estan
operant amb patrimoni negatiu, o
almenys, amb un nivell de passius dut a
l’extrem de la capacitat de protegir crèdits
amb el patrimoni de què disposen, i
a més estan endeutats els estats nacionals,
els governs, que arreu del món
operen amb un elevat dèficit fiscal i han
emès bons i títols de deutes sobirans i
no sobirans en grans volums. Estan
endeutats els organismes internacionals,
fins i tot les Nacions Unides, i fins
i tot les esglésies. Aquest endeutament
no és altra cosa que el reflex i el resultat
del que he dit abans, o sigui, del
predomini del capital financer sobre el
conjunt de l’economia, i té tots els
actors econòmics -persones, empreses,
governs i estats i institucions de tota
mena- treballant per al capital financer,
o sigui, depenent d’aquest i esforçantse
per complir els compromisos financers
que ha assumit amb aquest.
Però tot això està en crisi. Passa que
quan s’exageren aquests nivells d’endeutament
i són tan generalitzats com
els actuals, es provoca una situació d’alt
risc per al mateix funcionament d’aquests
mercats financers. Una manifestació
d’això va ser l’Argentina, una altra
és el que s’està observant amb el dòlar;
en aquest cas fins i tot no podem des-
nexe - 18