quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

dria protegir-se legalment. Necessitem
aplicar nous instruments jurídics que
permetin operar a les empreses que
tenen altres lògiques dife-
rents de les capitalistes. Hi
ha molt per fer, i veig que
aquí, a Xile, anem molt
endarrerits. En altres països
d’Amèrica Llatina, conec
experiències d’economia
solidària que avancen amb
més rapidesa i eficàcia, potser
perquè en aquests altres
països la crisi és més evident
que a Xile.
En aquest sentit, es
podria suposar que, en el
cas de Xile, l’economia solidària podria
sorgir d’aquest 20% de persones pobres
que indiquen les enquestes?
Crec que la gent tracta de sobreviure
quan és exclosa, i en alguns casos
sorgeix una gran força quan les persones
s’adonen que, per sobreviure amb
èxit, cal associar-se i donar-se suport
mutu, de manera que sorgeixen experiències
espontànies d’economia solidària
basades en un aprenentatge natu-
112
La solidaritat, base per a una nova racionalitat econòmica
De vegades, els
conflictes són
dinamitzadors d’un
sistema, perquè li
donen una dinàmica
positiva quan no són
tan grans ni tan
aguts, i de fet són
utilitzats i ajuden a
anar corregint els
desequilibris.
ral. Però creure que, pel sol fet de ser
pobre, de ser exclosos, apareixeran
economies solidàries, seria enganyarse.
El gran problema és que
el capitalisme exclou partint
dels qui són menys
productius; llavors els
recursos humans que
exclou el capitalisme no
són els més eficaços i eficients.
Per tant, si l’economia
solidària sorgís només
dels marges i de l’exclusió,
seria sempre una economia
massa pobra. Per això cal
que l’economia solidària
rebi suport en recursos,
accions, propostes, teories,
difusió d’experiències reeixides, etc.
Però no desqualifico ni redueixo el valor
de les experiències d’economia solidària
procedents dels sectors empobrits;
els coneixements, capacitats i recursos
que demostren tenir són molt importants.
Entrevista publicada a la revista
ERIAL, núm. 11, tardor de 2004
nexe - 18