quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

hagin pogut fer alguna assemblea prèvia
centrada només a deliberar.
Quan tot això no es fa, quan l’única
assemblea general, la que
toca cada any, es torna
silenciosa, si no buida, és
que en el fons a la cooperativa
hi mana una casta tecnocràtica
que, a més, intentarà
perpetuar-se en el
càrrec. És el moment que la
majoria de cooperativistes
perceben que ja no poden
influir en les decisions que
els afecten i els objectius de
la cooperativa deixen de ser
els seus objectius, amb la
qual cosa comencen a sentir-se
explotats i dominats i es bloqueja
un dels principals avantatges competitius
d’aquest tipus d’empresa respecte a
la capitalista: la superior implicació dels
socis treballadors en comparació dels
assalariats.
L’egoisme de grup consisteix a no
integrar els legítims interessos dels
agents no cooperativistes en els objectius
de la cooperativa. La cooperativa no deixa
mai de ser una empresa privada i, per
tant, la tendència a la insolidaritat, ni
que sigui de grup, és un perill sempre
latent. En algunes cooperatives, l’egoisme
de grup es manifesta en la relació
d’explotació que es manté sobre els assalariats.
En d’altres, s’expressa competint
amb altres cooperatives, en lloc de trobar
formes d’intercooperar. En d’altres encara,
en el seu autisme respecte de l’entorn
social; perquè, per exemple, quin percentatge
de cooperatives dedica alguna part
dels seus recursos -en diners, temps o
espècies- a donar suport a causes
socials? El 10%, a tot estirar? Hi ha cooperatives,
fins i tot, que argüeixen que
el seu compromís social consisteix a
nexe - 18
Cooperativisme: regeneració o assimilació
En general, les
cooperatives encara
són organitzacions
empresarials més
democràtiques,
igualitàries i
compromeses
socialment que les
empreses
capitalistes.
crear llocs de treball, en un exercici de
cinisme propi d’una transnacional, però
que resulta preocupant quan el practica
una cooperativa. Com si no
fos precisament el treball
humà allò que dóna beneficis
a les empreses, siguin
cooperatives o no! Com si la
societat encara hagués de
donar les gràcies als empresaris,
cooperativistes o no,
per tenir una feina! Com si,
en el fons, tota la riquesa no
fos riquesa col·lectiva, que
en tot cas la societat ha delegat
en les empreses perquè
l’administrin i en produeixin
més!
En fi, totes aquestes patologies fan
que no puguem considerar una cooperativa,
pel simple fet de ser-ho jurídicament,
millor que qualsevol empresa capitalista.
Treballar en una cooperativa
també pot ser alienant; també pots sentir-te
explotada o dominada sent teòricament
la copropietària de l’empresa! 5 Perquè,
és gaire diferent una cooperativa de
30 socis, 60 assalariats i 4 directius no
cooperativistes que una societat anònima
amb 30 accionistes, 60 assalariats i
4 directius no accionistes? Fa més bé a
la societat una cooperativa, si fabrica sistemes
òptics d’alta precisió per a míssils,
que una societat limitada que fabrica
bicicletes?
Regeneració
Tanmateix, quan parlem dels problemes
de les cooperatives, rarament ens
referim a l’economicisme, la tecnocràcia
o l’egoisme de grup. Pretenem conèixer la
salut del cooperativisme investigant el
nombre de cooperatives i el de persones
que ocupen, quant facturen i els benefi-
83