quaderns d'autogestió i economia cooperativa - Nexe

En tot moment s’ha de vigilar perquè no faci l’efecte que l’ús
d’indicadors clau de rendiment implica que les coses que no
es poden quantificar no són importants. A més, els indicadors
s’han de canviar de tant en tant per evitar que, sense voler,
s’imposin incentius perversos sobre les activitats del moviment
com a conjunt.
El valor de l’aprenentatge, dut a terme com una finalitat en
si mateixa que no pretén conduir els participants cap a una
sèrie predeterminada de conclusions, va ser fonamental per
al creixement i la vitalitat a l’inici del moviment cooperatiu.
S’han de trobar noves maneres d’oferir aquest tipus d’aprenentatge
a la generació actual de treballadors i socis. Un
model és el dels grups de socis locals autònoms que ja funcionen
en alguns llocs. Un altre podria ser oferir als empleats
oportunitats per formar-se i aprendre pel propi compte en
una àmplia sèrie de temes i destreses que no únicament tinguin
a veure amb les seves feines particulars.
Encara que la Comissió considera necessari que les cooperatives
reclutin la gerència fora d’elles mateixes, és prioritari
retenir, formar i promocionar els socis. Amb aquesta finalitat,
hi ha dues oportunitats que s’han d’aprofitar. En primer lloc,
cal contractar joves compromesos socialment que entren al
mercat laboral sense saber què és una cooperativa. Les cooperatives
han de treballar amb altres organitzacions (certament
amb altres formes de cooperativa, però també possiblement
amb el sector de voluntariat) per atreure tant els joves
amb estudis superiors com els qui no van deixar els estudis.
També fóra possible fer un ús més imaginatiu de les oportunitats
formatives del mateix lloc de treball. En segon lloc, la
gran quantitat de joves capacitats que no segueixen estudiant
i treballen a temps parcial per a les cooperatives ha de tenir
accés a unes oportunitats educatives més àmplies que no es
redueixin simplement a una formació basada en les seves tasques.
Si la gerència està capacitada i promou l’educació dels
treballadors i, posteriorment, els converteix en socis, les cooperatives
encara se les considerarà útils, especialment si s’erigeixen
com a “formadores d’opinió” dins de la comunitat.
El més important de tot, però, és prioritzar l’educació
pública. Ja no és possible pressuposar que la població en
general té algun nivell de coneixement cooperatiu. Sense un
coneixement bàsic del cooperativisme, la gent del carrer no
tindrà l’oportunitat de triar solucions cooperatives per satisfer
les seves necessitats individuals i col·lectives. Per tant, la
Co-operative Foundation necessita difondre el treball fet per
les cooperatives, juntament amb les escoles i les institucions,
nexe - 18
L’educació i l’adaptabilitat en l’èxit cooperatiu
Hi ha d’haver
algun mètode per
fer un balanç
social i avaluar
quant de “valor”
afegeixen les
cooperatives als
seus membres
satisfent les seves
necessitats d’una
manera que ni el
sector públic ni el
privat no podrien
fer-ho.
39