Com podem estalviar benzina?

11
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
ALEXANDRA USÓ
de dos Botànics? I tot el que fa referència
a l’ús social del valencià. Sembla que la
gent que fem feina en educació som els
responsables de l’ús social del valencià. I
sí que som responsables d’una part, però
hi ha àmbits molt importants que depenen
de les institucions públiques, que els
han de preocupar i l’han de promoure.
Això és una emergència tan greu com la climàtica,
per exemple. El que no fem, anirà contra nosaltres
—I penseu que no la promouen?
—No prou. No prou per als perills que
hi ha. Per exemple, el meu alumnat és
jove. Segons un informe d’UNICEF, els
xiquets tenen el primer mòbil entre els
deu anys i els onze, i un 33% l’usa, entre
setmana, cinc hores al dia. I estic segura
que pràcticament el 90% dels continguts
que veuen són en castellà. N’hi ha en
anglès, sí, però en valencià, segur que
poquíssims.
—Teniu al cap un decàleg de mesures
per a fomentar l’ús social de la llengua?
—D’entrada, dotar els mitjans de comunicació
públics de més pressupost
perquè puguen fer més programació en
valencià. La reciprocitat. Que pugues anar
a l’ajuntament, a l’administració i que
t’atenguen, amb qualitat, en valencià.
Segons l’informe de drets lingüístics del
2021, una queixa de cada quatre es referia
a l’administració pública. No podem
anar amb humilitat o dir que a poc a poc.
No! De “a poc a poc”, res. Això és una
emergència tan greu com la climàtica,
per exemple. El que no fem, anirà contra
nosaltres.
—Natxo Badenes, el vostre predecessor,
va comparar la llei del plurilingüisme
valenciana amb la que Ciutadans volia
aplicar a Catalunya.
—No compartisc eixa opinió.
—Per què?
—La llei de plurilingüisme, a la gent que
tenim fills que anaven a la línia en valencià
o que treballem en la docència, no
ens agrada. Però hem d’admetre que les
línies eren una bombolla. També és cert
que això dels percentatges d’ara mareja
qualsevol. Una cosa és el que consta en els
PRATS I CAMPS