Com podem estalviar benzina?

More documents

Recommendations

Info

40 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 JOSEP LLUÍS ALBINYANA Hi ha algun valencià amb sentit comú que vulga ser murcià en compte de català? cara confiava que les persones no fossen tan miserables, que no hi haguera una renúncia explícita. Però n’hi va haver. I, hi insistisc, malgrat aquestes paraules, no hi ha rancúnia. —A l’acte de Correus, el president Lerma va dir que el retard en l’aprovació de l’estatut havia estat per la mala maror originada per la UCD… Això no és el que dieu vós. —Jo dic que s’ha fet un mite justificatiu, una coartada de la batalla de València. Siguem honestos i contem la veritat. La batalla de València tenia una importància mínima, absolutament gestionable. Qui eren els protagonistes? Quatre ties maries, entranyables i nostres, i quatre gats fatxes jugant a almogàvers que no molestaven ningú. A mi no em molestaven. Malgrat tot el que s’ha dit, això és una epopeia com quan la gent parla de terrorisme i de violència. Sí, la violència sempre és dolenta i no és bona, i és un acte incívic. Però voleu dir que no hi ha batalla de València en els quatre decennis posteriors? O és que el moviment fatxa es va desarborar amb l’estatut i València és una ciutat que no té una extrema dreta sempre en les seues manifestacions? —A qui afavoria que la batalla de València s’engrandís o es convertís en mite? —Afavoria el col·lapse del projecte polític del consell. Era un míssil destinat a impedir els tràmits que atorgava la constitució. Nosaltres, amb l’esperança d’una transició que crèiem que era verídica, reclamàvem la taula i el procés constituent valencià paral·lel al de l’estat. Això eren les quimeres i les utopies de la ruptura. Ens férem polítics i ens adaptàrem a la realitat del títol vuitè de la constitució. Per tant, com que no érem nacionalitat històrica, perquè el País Valencià no s’havia pronunciat mai en favor d’una autonomia d’una manera democràtica, havíem de “passar l’examen”. En eixe passar l’examen és on hi havia els impediments. No hi havia una voluntat real. La tenia jo i la tenien uns quants que crèiem en allò que fèiem. La batalla de València naix com una expressió de rebel· lia testimonial dels franquistes postergats pels resultats democràtics. Quatre gats. I amb un desconcert enorme sobre quin és el seu valencianisme. Les entitats que fan costat a la batalla de València són totes entitats del franquisme, residuals. —Però exercien la violència. Vós la sofríreu, el batlle Pérez Casado, també i, segons els estudiosos, tenien una mena de suport tàcit de la policia. —No puc negar els testimonis, la crema de senyeres… Jo les vaig patir, sí. Hi ha una foto molt expressiva del Palau de la Generalitat assetjat per eixos almogàvers que cridaven “som valencians i no catalans”. Els uixers del palau tenen la porta oberta i no es llança ni una pedra. És una violència cridanera, una violència contra la senyera, però durant molts mesos la batalla de València és més una propaganda en els mitjans de comunicació, concretament a Las Provincias o a Levante, que un fet real. Us demane que mireu les entitats que sostenen les reivindicacions de la batalla de València. Són entitats que han desaparegut. Amb tot, eren l’únic element per a aturar un Consell que despertava unes adhesions i unes voluntats de fer país que eren absolutament imparables i ingovernables. —Quan ara es parla de l’estatut del 1982 també es parla de consens. És un mite? —No. És una fórmula justificativa. Jo ja fa anys que manifeste la meua dissidència de les fórmules de consens. No hi crec. Crec que el consens és contrari al pluralisme polític, i fins i tot a la vitalitat democràtica. Al consens li passa com als pesticides en la biosfera, maten la biodiversitat. Consens és que les majories socials i polítiques apliquen unes regles del joc i que qui no les compartisca, que no hi participe. Si vols jugar, has de renunciar a tots els objectius. L’estatut naix d’eixe consens, és clar! Però no és mateix el consens que el pacte polític. Jo entenc el pacte polític i l’accepte, perquè en política, cal pactar. El consens és una perversió perquè és una renúncia al projecte polític. I en qüestions nacionals, els projectes polítics són molt delicats, extraordinàriament febles i sensibles. —Què voleu dir? —El nacionalisme no es defensa per uns vots, perquè avui ens gitem espanyolistes, però demà, quan ens despertem, ja hi haurà una àmplia majoria nacionalista i serem tots nacionalistes. Cal una evolució, com passa amb els irlandesos o els escocesos. I és el que passa a Catalunya. Per tant, quin consens es vol trobar sobre un projecte polític? Renunciar, per exemple, al nom del país, no és pactable, perquè darrere l’expressió “País Valencià” hi ha tot un projecte polític mobilitzador. A llarg termini, és clar. —El lema oficial de la celebració és “Quaranta anys fent país”. —[Riu.] Mireu, us rep perquè sou molt amables, però no sé per què gasteu el vostre temps parlant amb mi.
41 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 JOSEP LLUÍS ALBINYANA Espanya l’hem de construir els nacionalistes, ells no ho faran, en són incapaços PRATS I CAMPS —… —Fem taula rasa i no parlem ni de Benicàssim ni de la batalla de València que va justificar aquell consens. D’acord? Parlem de “la <strong>Com</strong>unidad Valenciana en la actualidad”. Què és? Quin nacionalisme fa? Per a ser correctes, és una política purament gestual. L’altre dia, vèiem les tres conselleries reunides a la casa de Joan Fuster [riu]. Que content que estaria, diuen. Home, més content estaria si haguéreu entrat a l’Institut Ramon Llull, i encara més, amb la reciprocitat de les televisions i amb l’homologació ben feta del català. De què parlem? Què <strong>podem</strong> dir d’aquest Consell en temes de valencianisme? Que ha netejat la corrupció del PP? Ens oblidem de Canal 9 i Amadeu Fabregat? Això és tocar nafres, però tinc setanta-nou anys i molta memòria. Que tinguem la mateixa Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, encara, fa feredat. De què parlem sense enfadar-nos? —A pesar del poc temps que vàreu presidir el Consell pre-autonòmic, la gent parla amb respecte del “president Albinyana”. A vegades, com del símbol d’allò que es va trencar pràcticament abans de començar. —Van ser quatre-cents dies. Estic molt agraït. Entre altres coses, perquè el pas del temps m’ha confirmat que la decisió de renunciar a la política va ser encertada. Quan veig els canvis en el Consell, veig que no és una pèrdua personal meua, que no és una batalla política més, sinó que té una dimensió més rellevant. Jo era incompatible amb el pas següent. Jo havia de mantenir la visibilitat que alguna cosa fallava en el nou escenari. I la manera de fer-ho era essent-ne fora. I amb això també conteste la primera pregunta que em fèieu. No vaig als actes no per cabuderia o nostàlgia, sinó perquè és el testimoni que la gent i jo en aquell moment pensàvem d’una manera que trobem a faltar. —Imagine que heu reflexionat molt sobre què hauria passat si no haguéssiu dimitit? —Sí. Molt. Pense que tot hauria sigut molt pitjor. No hauríem aconseguit res. La força del moviment espanyolista era molt gran per la importància geopolítica de castrar, de bloquejar la possibilitat d’un País Valencià en l’òrbita d’una Catalunya emergent. El que hauríem obtingut és diluir com un terròs de sucre les esperances que s’havien despertat i les voluntats que s’havien reflectit en la breu etapa anterior. Vaig estar mesos, quasi anys, esperant que hi haguera una reacció que impedira aquella desfeta i que recuperara el sentit comú i es tingueren en compte tots aquells batlles i regidors i institucions que s’havien manifestat a favor d’una autonomia molt clara. A poc a poc, vaig adonar-me que un projecte sense protagonistes que el defensen queda arraconat. —Quan es parla de la negociació de l’estatut, sempre es diuen tres noms que els valencians tenim fixats com les tres
Page 1 and 2: 11 - 17 DE JUNY DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 17 and 18: 17 ANTÒNIA VICENS vilaweb.cat Dive
Page 39: 39 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 59 and 60: 59 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,

Com podem estalviar benzina?

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?